Confirma la seva competència per enjudiciar Junqueras, Romeva, Turull, Rull, Forn, Sànchez, Cuixart, Bassa, Forcadell, Borràs, Mundó i Vila
MADRID, 27 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha confirmat la seva competència per enjudiciar el procés independentista a Catalunya però ha tret de la banqueta sis dels acusats, cinc d'ells membres de la mesa del Parlament i una exdiputada de la CUP que havien estat processats tan sols pel delicte de desobediència.
Aquestes persones hauran de ser jutjades ara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), han informat a Europa Press les fonts de l'alt tribunal.
D'aquesta manera, s'estimen parcialment les al·legacions plantejades per les defenses de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els altres 17 processats pel jutge Pablo Llarena que havien reclamat que l'assumpte passés a les mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
A la banqueta del Suprem hi quedaran dotze exmandataris, tots acusats de rebel·lió i malversació de fons públics o que sumaven a aquest últim delicte el de desobediència.
La Sala, que començarà a jutjar aquest assumpte durant les properes setmanes, ho justifica en una interlocutòria donada a conèixer aquest dijous en què admet parcialment els plantejaments expressats pels advocats a la vista de previ pronunciament celebrada el passat dia 18. Contra aquesta interlocutòria no hi ha cap recurs i a partir d'aquest divendres s'inicia el termini de 10 dies que tenen les defenses per presentar les seves qualificacions provisionals.
Els investigats al Suprem que passaran ara a ser enjudiciats pel TSJC són Lluis Corominas, Lluis Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, exmembres de la mesa del Parlament, a més de l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.
La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat demanaven per a ells només una pena de multa en atribuir-los l'activitat accessòria, reduïda a l'activitat parlamentària que van impulsar les lleis anticonstitucionals però sense estar dins del nucli de decisions del pla independentista.
Per contra, els set magistrats que conformen la Sala confirmen la seva competència per enjudiciar els acusats dels delictes més greus. A més de Junqueras, aquests són l'expresident de l'ANC i el president d'Ómnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart; l'experesidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquin Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila --els tres últims en llibertat en no estar acusats de rebel·lió, sinó de desobediència i malversació de fons públics--.
RAONS D'OPERATIVITAT
Després de l'examen dels escrits d'acusació formulats per les acusacions que exerceixen la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular, exercida en nom de Vox, així com les al·legacions de les parts en la interlocutòria de la vista del passat 18 de desembre, la Sala Segona raona que "el rígid enteniment històric de la connexió ha deixat pas, arran de la reforma del 2015, a una desconnexió processal" destinada a aconseguir un enjudiciament més àgil i sense dilacions.
"La previsible durada de la causa especial que ens ocupa, la continuada presència dels processats durant les perllongades sessions del judici oral i, en fi, l'obligat desplaçament dels qui només respondran pel delicte de desobediència, suggereixen a la Sala allunyar aquesta seqüència fàctica per al seu enjudiciament a Barcelona", afegeix la interlocutòria, de la qual ha estat ponent el president de la Sala, Manuel Marchena.
Per al tribunal, aquesta decisió no implica "qüestionar la inescindibilitat del fet" que, fins ara ha estat apreciada per l'instructor de la causa, Pablo Llarena, i per la resta de les acusacions".
No obstant això, el renovat mandat de l'art. 17.1 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) matisa la inescindibilitat del fet, i li atribueix ara un marcat caràcter funcional que anteposa, davant d'una visió causal de l'enllaç apreciable entre els fets, diverses raons d'operativitat lligades a la previsible complexitat i durada del judici". Per arribar a aquesta conclusió, la Sala pren en consideració els elements aportats pels escrits de qualificació que no havien pogut ser valorats fins a aquest moment.
Respecte a la vulneració dels drets fonamentals al·legada per les defenses, la Sala considera que serà al començament de les sessions del judici oral quan es podrà invocar. Tot i això, rebutja que la distància respecte al domicili familiar, així com la impossibilitat d'utilitzar la seva llengua materna, que va ser plantejada en la vista, pugui ser determinant de la competència de l'òrgan d'enjudiciament.
NO TENEN PER QUÈ SER JUTJATS PROP DE CASA
Referent a això, raona la Sala que "el nostre sistema constitucional no concedeix als processats el dret a ser enjudiciats a les proximitats del domicili familiar. Cap sistema processal contempla la proximitat domiciliària com a determinant de la competència en el procés penal".
També aborda el tribunal la petició d'alguns lletrats que en la interlocutòria de la vista van sol·licitar la instal·lació d'un sistema de traducció simultània per a l'interrogatori dels processats.
Sobre aquesta qüestió, la Sala argumenta que "la sobrevinguda invocació del dret a què les sessions del judici es desenvolupin en la llengua materna dels processats contrasta amb l'absència de qualsevol queixa d'indefensió durant el llarg temps que ja han consumit la investigació i la fase intermèdia d'aquesta causa especial".
Com la defensa va anunciar la presentació durant els propers dies d'un escrit en suport d'aquesta petició, "el coneixement i la valoració d'aquestes al·legacions condicionaran la resposta de la Sala".
Així els set magistrats deixen oberta la resposta a aquesta petició, però conclouen que "fer dependre el dret a un procés just de la distància entre la seu del propi domicili i la de l'òrgan jurisdiccional o de l'ús de la llengua materna pels professionals que assumeixen la defensa, conduiria al contrasentit de negar que aquest dret tingui vigència, per exemple, al Tribunal Europeu de Drets Humans".
La Sala aborda també els dubtes plantejats per les defenses en l'escrit de formalització de la declinatòria de jurisdicció sobre la designació del ponent i dels últims membres de la Sala Segona.
Així, assenyala que la insinuació que es desprèn sobre els dubtes sobre la designació del ponent i dels últims membres de la Sala Segona, l'afirmació d'un escenari d'excepció o d'un dret penal de l'enemic, són preses per la Sala com a "legítims alleujaments defensius que, com que falta el més mínim suport argumental, limitaran els seus efectes als de la seva simple constància".
