Diu que exercir càrrecs públics no suposa impunitat i que el líder d'ERC sabia de la investigació quan va concórrer al 21-D
MADRID, 5 gen. (EUROPA PRESS) -
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha acordat aquest divendres mantenir la mesura de presó provisional que pesa sobre l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya i líder d'ERC, Oriol Junqueras, per delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics relacionats amb el procés sobiranista que va derivar en la declaració unilateral d'independència de Catalunya (DUI).
Creu que existeix un "risc rellevant" de reiteració delictiva, ja que no existir cap dada que permeti entendre que el recurrent té la intenció d'abandonar la via unilateral seguida fins ara, i no n'hi ha prou amb la seva invocació a la bilateralitat.
"No existeix en l'actualitat cap dada que permeti entendre que la intenció del recurrent sigui prescindir de la possibilitat d'ocupar el mateix o similar lloc polític al qual li va permetre, pel poder polític de que disposava, executar els actes delictius que se l'imputen", precisen els tres magistrats en la seva resolució.
No es tracta d'impedir que defensi el seu projecte polític, diu el Suprem, "sinó d'evitar que ho faci de la mateixa forma en la qual ho ha fet fins ara".
La decisió s'ha adoptat després de celebrar-se aquest dijous una vista d'apel·lació en la qual va estar present el mateix Junqueras, a qui se li va donar la possibilitat de dirigir-se directament al tribunal en un torn d'última paraula durant uns minuts.
Es va descriure com a home de pau i va esmentar el seu compromís en el "diàleg bilateral" en el conflicte polític existent a Catalunya per conjurar el risc de reiteració delictiva que el manté a presó.
No obstant això, els magistrats no l'han cregut i assenyalen en el seu acte l'aposta pel diàleg de Junqueras "només s'ha pretès o plantejat (...) com a referit exclusivament a la forma en la qual l'Estat espanyol pogués prestar-se a reconèixer la independència de Catalunya", la qual cosa conduiria novament a "les vies de fet en el cas que, com és racionalment d'esperar, fora negada o impedida per l'Estat".
L'OFERIMENT DE BILATERALITAT NO PROU
L'oferiment d'aquesta classe de diàleg o la invocació de la bilateralitat en aquestes condicions, doncs, "no pot valorar-se com un indici d'abandonament de l'enfrontament amb l'Estat mitjançant vies de fet amb la finalitat d'obligar a aquell a reconèixer la independència de Catalunya", indica l'acte, que argumenta en to molt contundent les raons per mantenir Junqueras a la presó al llarg de 27 pàgines.
Incideix que l'exercici d'alguns càrrecs polítics no suposa la impunitat i recorden que Junqueras ja sabia quan va concórrer a les eleccions que existia aquest procés penal i que això podria limitar la seva activitat política en algun aspecte.
"És evident que les conseqüències de la posició d'investigat, processament, inculpat o acusat en un procés penal (de Junqueras), no poden sortejar-se mitjançant la designació de l'interessat com a candidat en unes eleccions", afegeix l'acte de la Sala Penal del Suprem.
Per unanimitat, els magistrats Francico Monterde, Alberto Jorge Barreiro i Miguel Colmenero (que ha actuat de ponent de la resolució) que integren la Sala d'Apel·lacions han determinat, en la fase provisional de la causa en què ens trobem, que existeixen indicis de la comissió per part de Junqueras de delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics, i que també existeix un risc rellevant de reiteració delictiva en no existir cap dada que permeti entendre que el recurrent té la intenció d'abandonar la via seguida fins ara.
ADMET LA DEFENSA DE QUALSEVOL POSICIÓ POLÍTICA, PERÒ SENSE DELINQUIR
L'acte comença destacant que defensar l'opció política d'independència d'una part del territori nacional és legítim, ja que la Constitució admet la defensa de qualsevol posició política incloses les que defensen la desaparició de la mateixa Constitució, però ha de propugnar-se sense cometre cap delicte.
És a dir, aclareix la resolució, la present causa no s'ha incoat per perseguir la dissidència política ni la defensa d'una opció independentista, per la qual cosa "no pot parlar-se de presos polítics".
Però Junqueras, segons el Suprem, no s'ha situat en aquesta situació teòrica sinó que ha anat molt més lluny, participant com a vicepresident del Govern en un pla de declaració unilateral d'independència en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional, i alçant-se contra l'Estat espanyol, contra la Constitució, contra l'Estatut d'Autonomia i contra la resta de l'ordenament jurídic.
L'acte analitza si l'actuació de Junqueras, indiciariament, pot enquadrar-se en els delictes de rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics, i conclou que sí.
Així, destaca que pretendre la declaració d'independència fora de qualsevol via de dret i anunciant la ferma voluntat d'incomplir les decisions del Tribunal Constitucional, incitant, al costat de la resta de partícips en el pla, els seus partidaris a mobilitzar-se al carrer i forçar l'Estat a acceptar la independència, suposava assumir i acceptar "previsibles i altament probables episodis de violència per aconseguir la finalitat proposada", actes que efectivament es van produir.
En aquest sentit, la resolució recorda els actes dels dies 20 i 21 de setembre contra una comissió judicial en la Conselleria d'Economia de la Generalitat, així com la crida a dipositar el vot a milers de persones i obrir els col·legis electorals per al referèndum il·legal de l'1 d'octubre malgrat conèixer que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat tenien l'obligació d'impedir-ho en compliment de les lleis vigents.
La Sala indica que no consta que Junqueras hagi participat o executat personalment actes violents concrets, ni que donés ordres directes en tal sentit, però "mitjançant la defensa pública de la independència unilateral i fora de tota consideració i respecte a la llei vigent en l'Estat del que Catalunya forma part", ha incitat els ciutadans a desobeir al Tribunal Constitucional i a mobilitzar-se, fent previsible, amb alta probabilitat, que hi hagués enfrontaments en els quals aparegués la violència.
VA INCITAR "DIVERSOS MILIONS DE CIUTADANS" A VOTAR L'1-O
En aquesta data, puntualitza l'acte, Junqueras sabia que "si les seves consignes (...) eren seguides pels seus partidaris es produiria inevitablement un enfrontament físic entre aquests i l'Estat de Dret".
"Constitueix una conducta d'extraordinària gravetat incitar diversos milions de ciutadans al fet que acudeixin a votar il·legalment sabent que es trobaran necessàriament amb l'oposició física dels agents policials que (...) actuaran amb l'única fi d'assegurar el compliment de les seves normes més elementals i de les sentències del Tribunal Constitucional que ha ordenat el seu compliment", prossegueix.
També considera significatiu el tribunal que, amb posterioritat al dia 20 de setembre, coneixent els successos ocorreguts en aquesta data enfront de la seva conselleria, Junqueras convoqués als seus partidaris a participar en el referèndum del dia 1 d'octubre "sabent que l'Estat tractaria d'impedir-ho amb els mitjans al seu abast".
Igualment troben els magistrats indicis de malversació de cabals públics malgrat que la defensa de Junqueras negui aquest extrem, ja que declarada pel Tribunal Constitucional la il·legalitat de l'ocupació dels diners per a aquesta finalitat "no pot considerar-se que s'hagi donat als cabals una destinació pública legítima, amb el consegüent perjudici".
