MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit la querella que va presentar Vox contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per un presumpte delicte de provocació, conspiració o proposició de la rebel·lió en relació a la defensa de la 'via eslovena' per a Catalunya que va manifestar a Brussel·les el passat 8 de desembre. L'alt tribunal estima que aquests fets denunciats no constitueixen cap il·lícit penal.
Així, assenyala que "l'expressió d'una opció política teòrica pel model eslovè, pot semblar absurda, irritante i imprudent a Catalunya, però queda emparada per la llibertat d'expressió i, encara més en el context de la retòrica amb la qual alguns polítics s'expressen davant dels mitjans de comunicació, perquè és evident que l'expressió d'opinions gaudeix d'un marge de llibertat que troba el seu únic límit en la protecció de l'honor i de la integritat moral davant de la burla, l'escarni o la degradació intolerables".
En la seva interlocutòria, el Suprem analitza si la suposada crida del querellat a seguir la via eslovena té cap relació, com pretenia la querella, amb determinades accions dels anomenats Comitès de Defensa de la República dels dies 7 i 8 de desembre del 2018, els anomenats Grups Autònoms d'Acció Ràpida (GAARs), amb un determinat suggeriment que un membre de l'ANC (Adrià Alsina) va fer a través de twitter al Consell per a la República, o amb els missatges que sota la designació "bandera negra" es difonen des d'un compte de twitter.
No es tracta només, continua la interlocutòria, de si tenen cap relació ideològica o de finalitats i objectius, sinó de si estan units per una relació que permeti parlar de provocació (mínimament eficaç com per induir a l'acció), proposició a una o més persones a cometre un delicte.
SIMPLES SOSPITES
"En aquest punt --ressalta la interlocutòria-- en la querella s'exposen simples "sospites", derivades d'opinions i missatges de diversos comptes de Twitter emesos per diferents persones, sense cap relació laboral, professional, jeràrquica o de cap altre tipus entre si o amb el querellat".
A això hi afegeix que no és possible subsumir els fets en els tipus penals pels quals es formula la querella, i en concret, els de provocació, proposició o conspiració per al delicte de rebel·lió perquè això pressuposaria, "més enllà de l'expressió d'idees polítiques per desgavellades que puguin resultar, accions concretes que s'encaminin a l'alçament públic i violent amb les finalitats i objectius típics de subversió de l'ordre constitucional o segregació d'una part del territori".
"El simple esment --afegeixen els magistrats-- del precedent d'Eslovènia desvinculat d'accions o decisions concretes ulteriors del mateix querellat no pot incardinar-se en la provocació, proposició o la conspiració. Per apreciar provocació, proposició o conspiració, és per descomptat indispensable que no s'arribi a cometre l'execució del delicte, perquè en cas contrari ens trobaríem davant de la temptativa o la consumació delictiva, però almenys els fets han de poder situar-se més enllà de la fase interna de consens d'opinions polítiques, aprovació de comportaments aliens o comunitat d'ideologia, i caure de ple en la fase de "resolució manifestada" que expressen no les opinions públiques, sinó les mesures o decisions externes".
