MADRID, 16 abr. (EUROPA PRESS) -
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha inadms a trmit la querella que va presentar Vox contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per un presumpte delicte de provocació, conspiració o proposició de la rebellió en relació a la defensa de la 'via eslovena' per a Catalunya que va manifestar a Brusselles el passat 8 de desembre. L'alt tribunal estima que aquests fets denunciats no constitueixen cap illícit penal.
Així, assenyala que "l'expressió d'una opció política terica pel model eslov, pot semblar absurda, irritante i imprudent a Catalunya, per queda emparada per la llibertat d'expressió i, encara més en el context de la retrica amb la qual alguns polítics s'expressen davant dels mitjans de comunicació, perqu és evident que l'expressió d'opinions gaudeix d'un marge de llibertat que troba el seu únic límit en la protecció de l'honor i de la integritat moral davant de la burla, l'escarni o la degradació intolerables".
En la seva interlocutria, el Suprem analitza si la suposada crida del querellat a seguir la via eslovena té cap relació, com pretenia la querella, amb determinades accions dels anomenats Comits de Defensa de la República dels dies 7 i 8 de desembre del 2018, els anomenats Grups Autnoms d'Acció Rpida (GAARs), amb un determinat suggeriment que un membre de l'ANC (Adri Alsina) va fer a través de twitter al Consell per a la República, o amb els missatges que sota la designació "bandera negra" es difonen des d'un compte de twitter.
No es tracta només, continua la interlocutria, de si tenen cap relació ideolgica o de finalitats i objectius, sinó de si estan units per una relació que permeti parlar de provocació (mínimament efica com per induir a l'acció), proposició a una o més persones a cometre un delicte.
SIMPLES SOSPITES
"En aquest punt --ressalta la interlocutria-- en la querella s'exposen simples "sospites", derivades d'opinions i missatges de diversos comptes de Twitter emesos per diferents persones, sense cap relació laboral, professional, jerrquica o de cap altre tipus entre si o amb el querellat".
A aix hi afegeix que no és possible subsumir els fets en els tipus penals pels quals es formula la querella, i en concret, els de provocació, proposició o conspiració per al delicte de rebellió perqu aix pressuposaria, "més enll de l'expressió d'idees polítiques per desgavellades que puguin resultar, accions concretes que s'encaminin a l'alament públic i violent amb les finalitats i objectius típics de subversió de l'ordre constitucional o segregació d'una part del territori".
"El simple esment --afegeixen els magistrats-- del precedent d'Eslovnia desvinculat d'accions o decisions concretes ulteriors del mateix querellat no pot incardinar-se en la provocació, proposició o la conspiració. Per apreciar provocació, proposició o conspiració, és per descomptat indispensable que no s'arribi a cometre l'execució del delicte, perqu en cas contrari ens trobaríem davant de la temptativa o la consumació delictiva, per almenys els fets han de poder situar-se més enll de la fase interna de consens d'opinions polítiques, aprovació de comportaments aliens o comunitat d'ideologia, i caure de ple en la fase de "resolució manifestada" que expressen no les opinions públiques, sinó les mesures o decisions externes".
