MADRID, 19 set. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem (TS) ha resolt que Petromiralles 3 SL --societat espanyola dedicada a la distribució i comercialització del petroli-- no haurà d'abonar els 1,3 milions d'euros que li reclamava Barclays Bank ja que considera que no existeix un incompliment de contracte perquè el document de 'Terms of Business' que va enviar per correu electrònic a la petroliera no era vinculant.
Els magistrats han retret que l'Audiència Provincial de Barcelona assumís que adjuntar aquest document servís per entendre que la petroliera havia acceptat el contracte pel canvi de divises. El tribunal ha considerat que no es pot "pressuposar" que aquest text vinculés a les parts "fins i tot abans de la seva acceptació (expressa o tàcita)".
La Sala civil ha explicat que perquè aquest document actués com un veritable contracte marco jurídicament vinculant "caldria que prèviament s'hagués perfeccionat aquest contracte, mitjançant la concurrència del consentiment d'ambdues parts sobre el seu objecte i causa del contracte".
El Suprem ha arribat a la mateixa conclusió que la justícia britànica, que a l'octubre de 2008 va donar la raó a la petroliera en considerar que no havia prestat el seu consentiment en el contracte pel qual Barclays Bank li exigia 1,3 milions d'euros més interessos en concepte de danys i perjudicis derivats del seu incompliment.
Petromiralles va considerar que aquesta sentència és "definitiva i ferma", conclusió que no van compartir des del banc. Així les coses, el Suprem ha estudiat --en una sentència a la qual ha tingut accés Europa Press- si aquesta resolució britànica té efectes de cosa jutjada en aquest cas.
NORMES UNIFICADES DE LA UE
En 48 folis, la Sala civil ha incidit que una sentència dictada per un tribunal d'un Estat membre de la UE (llavors el Regne Unit l'era) té "efectes de cosa jutjada material", per la qual cosa una vegada que els jutges de la Unió s'han pronunciat sobre un assumpte no pot tornar a resoldre's per un tribunal espanyol.
En la resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Díez Frare, l'alt tribunal ha recordat que "la cosa jutjada material és l'efecte extern que una resolució judicial ferma té sobre els restants òrgans jurisdiccionals o sobre el mateix tribunal en un procediment diferent".
En aquest cas, els magistrats han considerat que la sentència anglesa sí "comporta efectes de cosa jutjada material sobre el present procediment"; és a dir, que una vegada resolt l'assumpte en un tribunal d'un Estat membre --com era el Regne Unit abans del 'Brexit'-- no pot tornar a resoldre's per un tribunal espanyol.
Els magistrats han explicat que a la sentència britànica de 2008 li és aplicable el conegut com a "Reglament Brussel·les I", que el seu objectiu és "unificar les normes sobre conflictes de jurisdicció en material civil i mercantil, simplificant-se els tràmits per a un reconeixement i una execució ràpids i simples de les resolucions judicials dels estats membres obligats pel present reglament".
Al fil, el Suprem ha recordat que ja en 2012 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va apuntar que aquest reglament no es limitava a les resolucions que posessin fi íntegrament o en part a un litigi, sinó que abastava també les resolucions anteriors a la sentència definitiva i les resolucions per les quals s'ordenin mesures provisionals o cautelars.
CONSENTIMENT CONTRACTUAL
No obstant això, els magistrats han explicat que els sembla "més raonable jutjar sobre l'existència i validesa del consentiment de Petromiralles conformement a la llei espanyola" perquè, entre altres raons, aquesta "és la llei de la seva nacionalitat i residència; totes les negociacions entre les parts es van desenvolupar a Espanya i en idioma espanyol; i Petromiralles va tractar en aquestes negociacions amb societats espanyoles (Barclays Bank i Barclays Cabdal), que actuaven per mitjà de representants espanyols".
Per tant, han considerat que "ha de ser la llei espanyola la que s'apliqui per determinar l'existència i validesa del consentiment contractual".
En aquest sentit, han precisat que "solament si s'arribés a la conclusió que el consentiment va existir i va ser vàlid tindria sentit plantejar-se la qüestió de la determinació de la llei aplicable mancant elecció, atès que, (...), en qualsevol cas, ja ha quedat fixada la qüestió sobre la nul·litat de la clàusula d'elecció de llei, per efecte de la cosa jutjada de la sentència del tribunal anglès dictada el 15 d'octubre de 2008".
Així, els magistrats han estimat el recurs extraordinari que va presentar Petromiralles 3 i han acordat anul·lar la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona que va confirmar la decisió del Jutjat de Primera Instància 2 d'Igualada (Barcelona) de desestimar la demanda de Barclays Bank contra la petroliera.
No és la primera vegada que el Grup Petromiralles s'enfronta a la Justícia. Un dels seus amos va ser condemnat per l'Audiència Nacional per delictes contra la Hisenda Pública en una operativa de frau d'IVA.
