Estima el recurs d'un menor en veure vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva
MADRID, 12 ago. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem (TS) ha fixat doctrina en acordar que no es poden expulsar menors estrangers no acompanyats del territori nacional mentre gestionen el seu permís de residència a Espanya en considerar que això suposaria una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.
Els magistrats s'han reunit per determinar "si és compatible amb el dret a la tutela judicial efectiva i amb el respecte al principi de superior interès del menor acordar la pèrdua sobrevinguda" d'un recurs quan l'Administració hagi revocat una expulsió --en constatar la minoria d'edat del demandant-- però no hagi donat resposta a la petició del menor de regularitzar la seva situació.
En la sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, els magistrats han abordat el cas d'un jove que va arribar fins al Suprem després que la Subdelegació del Govern central a Granada va acordar-ne l'expulsió i li va prohibir l'entrada per tres anys arran de "la seva estada irregular" a Espanya.
Disconforme amb l'acord, el menor primer va anar als jutjats en considerar que l'Administració no havia acceptat dur a terme una prova quan va rebre el decret de la Fiscalia de Menors pel qual se'l considerava major d'edat. Mentre es tramitava el cas al jutjat, el jove va aportar un nou decret en el qual la Fiscalia de Menors es rectificava i el considerava menor d'edat.
EL CAS D'ESTUDI
Llavors, va demanar no només la nul·litat de l'acord d'expulsió dictat per la Subdelegació del Govern, sinó també que se li reconegués la minoria d'edat, que se li facilités documentació com a menor estranger, que se li concedís un permís de residència i que se li permetés l'estada en un centre de menors.
Una vegada analitzat el cas, el jutjat va considerar que --atès que el Ministeri Públic havia rectificat l'informe-- les pretensions del menor s'havien vist "clarament satisfetes", per la qual cosa procedia a arxivar el procediment per "satisfacció extraprocesal".
El jove va mostrar la seva oposició a aquesta decisió perquè, al seu parer, només s'havia resolt una part de la petició --i no s'havia tingut en compte el reclam per regularitzar la seva situació--. Davant aquest escenari, va decidir presentar-se davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d'Andalusia, que també li va denegar la sol·licitud.
Finalment, el jove va portar el seu cas davant el Suprem i va insistir que l'Administració havia dictat un decret de minoria d'edat sense haver-lo regularitzat, per la qual cosa --al seu parer-- "difícilment es podia parlar d'una satisfacció completa". L'Advocacia de l'Estat va mostrar la seva oposició en considerar que "no hi ha res que permeti suposar que l'Administració no ha respectat les normes sobre protecció de menors".
ES VA VULNERAR EL DRET A LA TUTELA JUDICIAL EFECTIVA DEL MENOR
Després d'estudiar el cas, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TS ha determinat que no era possible acordar la pèrdua sobrevinguda d'objecte del recurs perquè, en fer com es va fer, es va vulnerar el dret fonamental a la tutela judicial efectiva del menor.
En la resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Carlos Lesmes, el tribunal ha recordat que la llei orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers recull "un feix de drets que corresponen als estrangers menors d'edat, amb independència de la seva situació regular o irregular a Espanya", que "han de ser dotats de contingut per les autoritats públiques espanyoles".
En aquest sentit, els magistrats han incidit que "l'absència d'autorització de residència no impedirà el reconeixement i gaudi de tots els drets que li corresponguin per la seva condició de menor".
Així, el Suprem ha fixat que en aquest cas es va haver de reconèixer el dret del menor a "ser documentat, gestionant-se el seu permís de residència i la seva permanència en un centre de menors".
La resolució de l'alt tribunal, no obstant això, arriba un cop el demandant ja és major d'edat, però els magistrats han precisat que això "no converteix en inútil" el seu pronunciament, atès que hi ha determinats beneficis o drets reconeguts durant la minoria d'edat que es projecten cap al futur i perquè ha servit per fixar doctrina jurisprudencial.
