Dimecres analitzarà si amnistia Meritxell Serret, la Mesa del Parlament de Forcadell o la de Torrent
MADRID, 7 jul. (EUROPA PRESS) -
Els magistrats del Tribunal Suprem (TS) que van jutjar el procés es reuniran dimarts per debatre si cal aplicar la llei d'amnistia als condemnats en aquesta causa per desordres públics; és a dir, l'ex-president de l'ANC Jordi Sànchez, l'ex-president d'Òmnium Jordi Cuixart, l'ex-presidenta del Parlament Carme Forcadell, i els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn. En tenir tots les penes extingides, el tribunal estudiarà si escau o no esborrar els seus antecedents penals.
Fonts jurídiques consultades per Europa Press confirmen que els magistrats deliberaran després d'haver-se pronunciat el passat 1 de juliol sobre l'aplicació de l'amnistia als condemnats per malversació i desobediència: l'exvicepresident català Oriol Junqueras i els exconsellers Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull.
En els seus casos, el tribunal va rebutjar amnistiar la malversació, però va veure amnistiable la desobediència. No obstant això, davant els dubtes que té sobre la legalitat de la llei d'amnistia, va donar 10 dies a defenses i acusacions perquè es pronunciïn sobre si veuen pertinent consultar el Tribunal Constitucional per la redacció de la norma sobre la desobediència.
Així, queda pendent que el Suprem resolgui sobre l'aplicabilitat o no de la llei d'amnistia a la resta de líders independentistes, que continuen condemnats per desordres públics, alguns amb penes ja extintes. Aquest assumpte l'abordaran en la reunió de dimarts.
En el cas de Sànchez i Cuixart tots dos van ser condemnats a 9 anys de presó i inhabilitació per un delicte de sedició. El 2021, el Govern central els va perdonar les penes de presó i el 2023 el Suprem va revisar els seus casos per la reforma penal que va derogar la sedició. Finalment els va substituir aquest delicte pel de desordres públics, la qual cosa va extingir les seves inhabilitacions.
Forcadell, Rull i Forn van ser condemnats a penes de fins a 11 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició. Ells també es van veure beneficiats per un indult del Govern central i, després de la reforma del Codi Penal, el Suprem els va canviar el delicte de sedició pel de desordres públics, per la qual cosa també es van extingir les seves penes d'inhabilitació.
VILA, BORRÀS I MUNDÓ
Fonts jurídiques consultades per Europa Press precisen que dimarts el tribunal també abordarà els casos dels exconsellers Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, que van ser condemnats per desobediència a penes de multa i inhabilitació el 2019.
Els seus casos no han canviat des de llavors, atès que en no tenir penes de presó no es van beneficiar dels indults del Govern espanyol i que la reforma penal que va derogar la sedició tampoc no els va afectar la condemna.
Les mateixes fonts indiquen que el més previsible és que el tribunal, igual que va fer en analitzar l'aplicabilitat de l'amnistia a la desobediència de la resta de condemnats del procés, doni termini a defenses i acusacions perquè es pronunciïn sobre si veuen pertinent consultar el Tribunal Constitucional.
UN EXALCALDE DE SABADELL I DIVERSOS MANIFESTANTS
Al marge, el Suprem té reservat dimecres per deliberar si aplica l'amnistia en sis casos relatius a delictes de desobediència i desordres públics emmarcats en el procés, inclosos el de l'exconsellera Meritxell Serret, o el dels membres de la Mesa del Parlament de Carme Forcadell o de Roger Torrent.
Les fonts consultades precisen que es tracta de procediments que estan en mans del Suprem perquè van arribar via recurs de cassació i que ara, després de l'entrada en vigor de la llei que exonera una dècada del procés, s'estudiarà si és pertinent o no amnistiar-los en aquests casos.
Els magistrats revisaran si escau aplicar l'amnistia al cas de l'exconsellera d'Acció Exterior de la Generalitat Meritxell Serret, condemnada per desobediència en participar en l'organització i celebració del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 mentre estava en la Conselleria d'Agricultura. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va imposar un any d'inhabilitació i multa de 12.000 euros.
El tribunal també revisarà si amnistia els quatre membres que integraven la Mesa del Parlament el 2017 sota la presidència de Carme Forcadell: Anna Simó, Lluis Corominas, Lluis Guinó, i Ramona Buffet. Tots ells van ser condemnats per un delicte de desobediència a multa de 1.200 euros i quatre mesos d'inhabilitació.
Abodarà, a més, el cas de quatre membres més de la Mesa del Parlament: Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Els quatre van ser absolts del delicte de desobediència que els atribuïa la Fiscalia per admetre a tràmit propostes de resolució a favor de la independència de Catalunya.
Al seu torn, deliberarà sobre el cas de l'exalcalde de Sabadell Maties Secarrant (de Crida per Sabadell), condemnat en primera instància a pena de multa per un delicte de desobediència greu per no haver impedit el referèndum de l'1-O.
I analitzarà el cas d'un jove que va participar en les manifestacions contra la sentència del procés l'octubre del 2019. L'Audiència Provincial de Barcelona el va condemnar a 4 anys i 1 mes de presó, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va rebaixar la pena a 1 any i 6 mesos en revocar el delicte d'atemptat contra l'autoritat i deixar només el de desordres públics agreujats.
Així mateix, estudiarà si aplica l'amnistia a dos manifestants més que van ser condemnats per desordres públics agreujats.
