Dimecres analitzar si amnistia Meritxell Serret, la Mesa del Parlament de Forcadell o la de Torrent
MADRID, 7 jul. (EUROPA PRESS) -
Els magistrats del Tribunal Suprem (TS) que van jutjar el procés es reuniran dimarts per debatre si cal aplicar la llei d'amnistia als condemnats en aquesta causa per desordres públics; és a dir, l'ex-president de l'ANC Jordi Snchez, l'ex-president d'mnium Jordi Cuixart, l'ex-presidenta del Parlament Carme Forcadell, i els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn. En tenir tots les penes extingides, el tribunal estudiar si escau o no esborrar els seus antecedents penals.
Fonts jurídiques consultades per Europa Press confirmen que els magistrats deliberaran després d'haver-se pronunciat el passat 1 de juliol sobre l'aplicació de l'amnistia als condemnats per malversació i desobedincia: l'exvicepresident catal Oriol Junqueras i els exconsellers Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull.
En els seus casos, el tribunal va rebutjar amnistiar la malversació, per va veure amnistiable la desobedincia. No obstant aix, davant els dubtes que té sobre la legalitat de la llei d'amnistia, va donar 10 dies a defenses i acusacions perqu es pronuncin sobre si veuen pertinent consultar el Tribunal Constitucional per la redacció de la norma sobre la desobedincia.
Així, queda pendent que el Suprem resolgui sobre l'aplicabilitat o no de la llei d'amnistia a la resta de líders independentistes, que continuen condemnats per desordres públics, alguns amb penes ja extintes. Aquest assumpte l'abordaran en la reunió de dimarts.
En el cas de Snchez i Cuixart tots dos van ser condemnats a 9 anys de presó i inhabilitació per un delicte de sedició. El 2021, el Govern central els va perdonar les penes de presó i el 2023 el Suprem va revisar els seus casos per la reforma penal que va derogar la sedició. Finalment els va substituir aquest delicte pel de desordres públics, la qual cosa va extingir les seves inhabilitacions.
Forcadell, Rull i Forn van ser condemnats a penes de fins a 11 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició. Ells també es van veure beneficiats per un indult del Govern central i, després de la reforma del Codi Penal, el Suprem els va canviar el delicte de sedició pel de desordres públics, per la qual cosa també es van extingir les seves penes d'inhabilitació.
VILA, BORRS I MUNDÓ
Fonts jurídiques consultades per Europa Press precisen que dimarts el tribunal també abordar els casos dels exconsellers Santi Vila, Meritxell Borrs i Carles Mundó, que van ser condemnats per desobedincia a penes de multa i inhabilitació el 2019.
Els seus casos no han canviat des de llavors, ats que en no tenir penes de presó no es van beneficiar dels indults del Govern espanyol i que la reforma penal que va derogar la sedició tampoc no els va afectar la condemna.
Les mateixes fonts indiquen que el més previsible és que el tribunal, igual que va fer en analitzar l'aplicabilitat de l'amnistia a la desobedincia de la resta de condemnats del procés, doni termini a defenses i acusacions perqu es pronuncin sobre si veuen pertinent consultar el Tribunal Constitucional.
UN EXALCALDE DE SABADELL I DIVERSOS MANIFESTANTS
Al marge, el Suprem té reservat dimecres per deliberar si aplica l'amnistia en sis casos relatius a delictes de desobedincia i desordres públics emmarcats en el procés, inclosos el de l'exconsellera Meritxell Serret, o el dels membres de la Mesa del Parlament de Carme Forcadell o de Roger Torrent.
Les fonts consultades precisen que es tracta de procediments que estan en mans del Suprem perqu van arribar via recurs de cassació i que ara, després de l'entrada en vigor de la llei que exonera una dcada del procés, s'estudiar si és pertinent o no amnistiar-los en aquests casos.
Els magistrats revisaran si escau aplicar l'amnistia al cas de l'exconsellera d'Acció Exterior de la Generalitat Meritxell Serret, condemnada per desobedincia en participar en l'organització i celebració del referndum de l'1 d'octubre del 2017 mentre estava en la Conselleria d'Agricultura. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va imposar un any d'inhabilitació i multa de 12.000 euros.
El tribunal també revisar si amnistia els quatre membres que integraven la Mesa del Parlament el 2017 sota la presidncia de Carme Forcadell: Anna Simó, Lluis Corominas, Lluis Guinó, i Ramona Buffet. Tots ells van ser condemnats per un delicte de desobedincia a multa de 1.200 euros i quatre mesos d'inhabilitació.
Abodar, a més, el cas de quatre membres més de la Mesa del Parlament: Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Els quatre van ser absolts del delicte de desobedincia que els atribua la Fiscalia per admetre a trmit propostes de resolució a favor de la independncia de Catalunya.
Al seu torn, deliberar sobre el cas de l'exalcalde de Sabadell Maties Secarrant (de Crida per Sabadell), condemnat en primera instncia a pena de multa per un delicte de desobedincia greu per no haver impedit el referndum de l'1-O.
I analitzar el cas d'un jove que va participar en les manifestacions contra la sentncia del procés l'octubre del 2019. L'Audincia Provincial de Barcelona el va condemnar a 4 anys i 1 mes de presó, per el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va rebaixar la pena a 1 any i 6 mesos en revocar el delicte d'atemptat contra l'autoritat i deixar només el de desordres públics agreujats.
Així mateix, estudiar si aplica l'amnistia a dos manifestants més que van ser condemnats per desordres públics agreujats.
