Actualitzat 17/08/2014 11:15

El Suprem eleva a dos anys de presó la condemna a un 'mosso' que va posar una multa falsa a un conductor

Patrulla de Mossos en el campo
MOSSOS D'ESQUADRA

MADRID, 17 ago. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Suprem ha elevat a dos anys de presó la condemna imposada a un agent dels Mossos d'Esquadra per posar una multa falsa de trànsit a un conductor amb el qual abans havia discutit. El policia va sancionar-lo per parlar per telèfon a l'autopista sabent que no era cert.

La Sala penal ha augmentat d'un any i deu mesos a dos anys de presó la condemna que va dictar el novembre passat l'Audiència Provincial de Barcelona per un delicte de falsedat en document oficial.

L'alt tribunal ha augmentat la pena perquè considera que José Rodríguez hauria comès el delicte abusant de les seves funcions públiques, tot i que aplica l'atenuant de dilacions indegudes perquè el seu procediment es va demorar durant més de sis anys als tribunals, la meitat del temps paralitzat en estar pendent de la decisió d'un jutge substitut sobre una petició de nul·litat.

La sentència declara provat que aquest agent dels Mossos d'Esquadra va emetre una denúncia falsa per una "inexistent" infracció de trànsit per venjar-se dels ocupants d'un altre vehicle amb els quals havia discutit a l'aparcament d'un centre comercial quan no estava de servei.

LA FILLA VA ANOTAR LA MATRÍCULA DEL MOSSO

La filla del conductor va anotar la matrícula de l'acusat quan la baralla havia finalitzat. Aquest element juntament amb el nombre d'identificació de l'agent que ha emès el butlletí de denúncia i les declaracions de diversos testimonis han estat tingudes en compte per condemnar-lo.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Cándido Conde-Pumpido, determina que l'actuació d'un ciutadà per indagar en la identitat d'un agent que ha abusat de la seva funció no vulnera la intimitat del "fals denunciant".

"Una concepció extravagant de la intimitat no pot emparar els agents públics per abusar dels ciutadans, denunciant-los falsament protegits per un injustificat anonimat, com si subsistissin encara al nostre país les ominoses pràctiques de la Inquisició", adverteix.

Així doncs, afirma que el dret a la intimitat és limitat i no empara l'anonimat dels agents de l'autoritat davant dels ciutadans víctimes dels seus abusos.

"El ciutadà perjudicat per un fet delictiu comès per un agent de l'autoritat, amb abús del seu ofici, pot fer gestions personals per identificar el responsable públic d'aquest delicte, sense que això afecti a la validesa posterior de les proves practicades en el procediment judicial, ja que les esmentades gestions són lícites i imprescindibles en un Estat de Dret", conclou.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés