L'advocat demanava una rectificació en considerar que era un terme "pejoratiu"
MADRID, 14 set. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha desestimat la sol·licitud de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i dos dels seus consellers en la qual demanaven que deixessin de referir-s'hi com a 'fugits', en considerar que aquest terme és "adequat i en absolut desconsiderat".
L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas va presentar el passat 31 de juliol un escrit davant el Tribunal Suprem en què demanava una rectificació o aclariment en relació a una interlocutòria de la Sala del passat 25 de juliol. En el document, va afirmar que utilitzar el terme "fugits" per referir-se a Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Lluís Puig és "indegut", perquè no és "gramaticalment exacte" i a més considerava que era "pejoratiu".
De fet, va argumentar que el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (DRAE) defineix "fugit" com la persona que "camina recelós o amagant-se per temor d'alguna cosa o algú". "Els meus representats ni s'amaguen, perquè l'Administració de Justícia sap perfectament on es troben, ni caminen recelosos excepte per les naturals prevencions que els provoquen la naturalesa i mode d'instrucció d'un procés de naturalesa eminentment polític com el qual ens ocupa", va assegurar el lletrat.
Fins i tot va suggerir a la Sala que en les seves properes resolucions identifiqués Puigdemont, Ponsatí i Puig com a "processaments absents", expressió que han utilitzat els jutges diverses vegades, o el d'"exiliats".
NOMÉS ELS VA ANOMENAR 'FUGITS' DUES VEGADES
En resposta, la Sala Penal del Tribunal Suprem ha dictat una interlocutòria en la qual els magistrats Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro recorden que es feia referència als processats com a "fugits o sostrets a l'acció de la Justícia espanyola".
En aquest sentit, el Suprem insisteix que en aquesta expressió, "per si hi hagués cap dubte", ja es dona la "interpretació autèntica" del terme": "Sostrets a l'acció de la justícia espanyola". "Això i res més és el que ha dit i el que ha volgut dir la Sala, sense cap perjudici de conceptes utilitzats per la premsa o en àmbits estranys a aquest tribunal", recalquen.
Per això, la Sala entén que "el terme, així entès, resulta adequat i en absolut desconsiderat" i destaquen que la segona vegada que s'utilitza la paraula en qüestió es pot apreciar que s'"està fent referència a la declaració formal o no de rebel·lia, que d'explicar en aquell moment indubtablement efectuada, hagués donat lloc a l'ocupació de l'expressió tècnica 'reu absent' o 'declarat rebel'". A més, els magistrats neguen no haver-se ajustat al Codi Ètic de Conducta de Jutges i Magistrats, tal com va retreure la defensa de Puigdemont.
VAN ABANDONAR ESPANYA "LEGALMENT", SEGONS L'ADVOCAT
L'advocat va aprofitar el seu escrit per emfatitzar que els seus defensats van sortir "legalment" d'Espanya, "sense que pesés sobre ells cap ordre de detenció ni diligencia que els afectés". Això va passar quan la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela els va citar a declarar el passat 2 de novembre quan es va iniciar la causa contra ells pel procés sobiranista a Catalunya i amb motiu que no es van presentar davant d'ella va dictar una primera euroordre.
Cuevillas va destacar també que "des del primer moment" s'han sotmès a la jurisdicció de la Justícia europea i que els jutges d'Alemanya, Escòcia i Bèlgica que han portat els seus casos no han imposat cap mesura cautelar en contra seu, a diferència del jutge del Tribunal Suprem que ha instruït el procés, Pablo Llarena, que ha acordat "oneroses mesures" que "podria justificar la seva no-personación voluntària davant els tribunals espanyols".
