Defensa la "necessitat" de preservar el principi de publicitat perqu qualsevol ciutad pogués seguir el judici
MADRID, 14 oct. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha defensat en la sentncia del procés la seva decisió de no permetre la interpretació simultnia en les declaracions dels 12 acusats, i ha destacat que tots es van expressar amb "fludesa", "precisió" i "domini de la llengua castellana".
Per als magistrats, "la seva capacitat argumental, la solidesa dialctica i, en alguns casos, la brillantor de les seves exposicions, dissipen qualsevol dubte" sobre la indefensió que van allegar les seves defenses per no poder declarar en catal amb interpretació simultnia.
La sala recorda en la seva sentncia que en el judici ja "va reconixer el dret dels acusats a valer-se de l'idioma catal", per que va rebutjar la possibilitat que l'interrogatori es dués a terme mitjanant interpretació simultnia perqu "hauria exigit als membres del tribunal la utilització d'auriculars".
S'HAURIA EXCLS DE MANERA INJUSTIFICADA
Aquesta prctica, afirmen els magistrats, podria haver afectat el "principi de publicitat" de la vista oral. "Admetre l'exigncia d'auriculars com l'única manera de garantir el dret a expressar-se en la llengua prpia, hauria implicat el sacrifici del principi de publicitat. Si entendre les preguntes dels lletrats i les respostes dels acusats hagués exigit disposar d'auriculars, hauríem excls de manera injustificada totes aquelles persones que es trobessin a la sala de judicis o que seguissin la retransmissió televisada del procés, i que no tinguessin al seu abast aquests dispositius", expliquen.
També s'hauria excls, apunten, a aquells que seguissin el judici a través d'un senyal de transmissió aliena a l'oficial, "els responsables de la qual no consideressin oportú o rendible incorporar una veu en off que efectués la interpretació".
"En definitiva, acceptar el que es demanava de nosaltres hauria suposat erosionar, sense raó aparent que ho justifiqui, els avantatges de la publicitat com a principi del procediment. Aquesta mesura era manifestament incompatible amb la decidida aposta de la Sala per convertir la sala de plens en un escenari en el qual tot e'hi pot veure, tot pot valorar-se i tot és fiscalitzable", destaca la sentncia.
NO VAN VOLER USAR INTRPRETS
Per al Suprem, es tractaria d'un sacrifici innecessari i injustificat". "La gerncia del Tribunal Suprem va contractar --i van seguir estant a la sala per si el desenvolupament del judici així ho exigia-- dos intrprets jurats de catal. No obstant aix, cap dels acusats va voler valer-se d'intrpret per a les seves respostes, i van renunciar expressament a all que reivindicava com el seu dret i van contestar l'interrogatori en castell", remarca.
La Sala posa l'accent en el fet que "el judici es va desenvolupar amb absoluta normalitat, sense que durant els interrogatoris les parts expressessin alguna dificultat en l'enteniment del que s'estava preguntant i sense que es volgués fer algun matís imposat o aconsellat per l'ocupació de l'idioma oficial de l'Estat".
Per al tribunal presidit pel magistrat Manuel Marchena, calia preservar tots els avantatges i garanties prpies del principi de publicitat", i aix s'ha complert: "Tot ciutad que hagi volgut seguir el desenvolupament de les sessions del judici oral ha pogut fer-ho sense que l'absncia d'auriculars hagi minvat la seva capacitat per formar-se una opinió sobre el que estava passant a la Sala".
