Determina que la Sala del Contenciós manca de jurisdicció i que és una decisió "lliure" que competeix a l'Executiu
MADRID, 22 febr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha determinat que el recurs presentat per l'excónsul de Letònia a Barcelona Xavier Vinyals, destituït el 2016 per col·locar una estelada a l'edifici consular, no és competència de la jurisdicció contenciós-administrativa sinó del Govern cenral en tractar-se d'una decisió "lliure" i que no necessita justificació.
L'Alt Tribunal respon així en la seva resolució a l'excónsul de Letònia a Barcelona que va denunciar que s'havia vulnerat el seu dret a l'honor amb la retirada de l'autorització que se li atorga als diplomàtics per exercir com a cònsol --coneguda com exequàtur-- pel llavors ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo.
La Secció Primera de la Sala del Contenciós li respon en un acte que, després d'analitzar la naturalesa de l'acte impugnat, es conclou que la decisió que va adoptar l'Executiu al setembre del 2016 no és objecte de control en via contenciós-administrativa "perquè toca l'essència mateixa de les relacions internacionals entre dos estats sobirans".
L'acte, del qual ha estat ponent el president de la Sala, el magistrat Luis Díez-Picaso, determina que tant l'atorgament com la retirada de l'exequàtur, que el Govern central va comunicar a Vinyals mitjançant Nota Verbal d'Exteriors, és una matèria regulada pel Dret Internacional i més concretament pel Conveni de Viena sobre les Relacions Consulars de 24 d'abril del 1963.
En virtut de l'article 12 del citat conveni, la Sala assenyala que "és clar que atorgar o denegar l'exequàtur és un acte libèrrim de l'Estat receptor, que no està obligat a donar cap explicació"; i afegeix que "si això val per al moment inicial de l'exercici de la funció consular, val igualment per al moment de la seva terminació", segons es deriva de l'article 23 d'aquest Tractat.
Afegeix que es tracta d'un decisió "absolutament lliure i no necessitada de justificació".
ACTUA COM A AGENT DE L'ESTAT
En relació amb la vulneració del dret a l'honor al·legada per Vinyals, el Tribunal Suprem diu que en aquest cas no era el cònsol sinó l'Estat qui ho va acreditar com a tal, ja que ell actuava com a mer agent d'aquest Estat i per tant "no és quelcom que li concerneix personalment".
"Això no exclou que s'hagi pogut produir una lesió del dret a l'honor del recurrent. Però tal lesió, en cas d'existir, no seria imputable a la retirada de l'exequàtur, ja que el mer fet d'adoptar una decisió jurídicament lliure i no necessitada de justificació no pot considerar-se contrària a l'honor, i menys encara a l'honor d'algú que actua com a agent d'un Estat, no com a persona particular", afegeix la Sala.
