Kike Rincón - Europa Press - Arxiu
La fallada podria anticipar la resolució del perdó a Junqueras i els altres condemnats per l'1-O
MADRID, 14 set. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem (TS) es reunir aquest dijous per estudiar els recursos presentats contra els indults que el Govern de Pedro Sánchez va concedir en 2021 als condemnats per l'1-O. Aquesta primera deliberació se centrar únicament en les impugnacions de Vox i Ciutadans contra el perdó a l'expresident d'mnium Cultural Jordi Cuixart i a l'exsecretari general de Junts i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Snchez.
La Secció Cinquena de la Sala contenciosa administrativa ser qui determini la validesa de la mesura de grcia respecte a aquests recursos --concretament, dos de Vox i un de Ciudadanos--. La decisió est en mans dels magistrats Wenceslao Olea, Inés Horta, Ángel Arozamena i Ángeles Huet. Encara que l'expresident del TS i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Carlos Lesmes també forma part d'aquesta secció, es va abstenir d'aquest assumpte, per la qual cosa per a aquest debat estar encapalada pel cap de la Sala Tercera, Pablo Lucas.
Segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press, el primer punt a tractar pels magistrats ser si els partits polítics poden recórrer o no. En el cas que entenguin que manquen de legitimitat, ni tan sols entraran a valorar els arguments de Vox i Ciutadans per anullar els indults, resolent aquí les seves pretensions.
En un primer moment, al gener de 2022, el Suprem va determinar que PP, Ciudadanos i Vox no estaven facultats per recórrer els indults en considerar que mancaven d'un inters legítim per a aix. No obstant aix, al maig d'aquest mateix any, i després d'un canvi de composició de la Secció Cinquena, els magistrats van rectificar i van estimar els recursos de les formacions polítiques, anticipant que es pronunciarien sobre la legitimació en dictar sentncia, és a dir, aquest dijous.
En el cas que l'alt tribunal conclogui que els partits polítics poden impugnar els indults concedits pel Govern central, el segon pas ser analitzar i respondre una a una a les allegacions realitzades per Vox i Ciudadanos.
Si el TS els donessin la raó, els indults podrien quedar anullats i, en l'escenari més extrem, conduir al reingrés a la presó dels 'Jordis'. No obstant aix, depn de les raons que exposi el Suprem. Si aprecia que el Govern central no va explicar suficientment el per qu de l'indult, podria retornar les actuacions a aquest punt i els indults tornarien a la taula del Consell de Ministres perqu donés una nova argumentació.
EN MANS DEL TRIBUNAL DE EL 1-O
En la hiptesi que els magistrats donessin altres raons per estimar els recursos de Vox i Ciudadanos, els indults podrien quedar anullats directament i l'última paraula sobre els efectes d'aquesta fallada la tindria el tribunal que va jutjar i va condemnar l'1-O, que hauria de determinar la pena pendent per al seu retorn a la presó.
Cal recordar que Cuixart i Snchez van ser condemnats per sedició per, en el marc de la revisió de les seves condemnes després de la reforma del Codi Penal per la qual es va derogar aquest delicte, la Sala penal va apreciar en ells conductes prpies de desordres públics, illícit castigat igualment amb presó i inhabilitació. El canvi va suposar l'extinció total de les seves respectives condemnes d'inhabilitació, que eren de 9 anys per a tots dos.
Així, en aquesta tesitura, el tribunal de l'1-O hauria de revisar la pena de presó --9 anys cadascun-- que els va imposar en 2019 per sedició per ajustar-la al nou Codi Penal. En tot cas, les fonts jurídiques subratllen que l'eventual volta a la presó de Snchez i Cuixart no seria ni molt menys automtica.
JUNQUERAS, PENDENT
El d'aquest dijous ser el primer pronunciament del TS sobre els indults a l'1-O, i se cenyir estrictament a aquests tres recursos sobre els 'Jordis', per la qual cosa, encara que indubtablement la fallada podria augurar la resposta de l'alt tribunal als altres recursos, quedar pendent que fixi data per deliberar sobre les impugnacions llanades contra el perdó a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.
Els quatre van ser condemnats per malversació i sedició, si bé posteriorment aquest segon delicte es va substituir pel de desobedincia i el primer --penat amb presó i inhabilitació-- es va mantenir.
Per la seva banda, el Suprem va acordar el maig passat l'arxiu dels recursos interposats contra els indults a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, sentenciats a penes d'entre 10 i 11 anys i mig de presó per l'1-O, en considerar que havien perdut el seu objecte per la derogació del delicte de sedició al que van ser condemnats.
