Publicat 22/1/2019 16:53:50 +01:00CET

El Suprem confirma la seva competència per jutjar 12 encausats en el procés independentista

Tribunal Suprem
EUROPA PRESS - Archivo

Rebutja també el recurs de Vox contra la decisió d'enviar 6 acusats de desobedincia al TSJ de Catalunya

MADRID, 22 gen. (EUROPA PRESS) -

La Sala d'Enjudiciament del procés independentista al Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de súplica presentat pels exconsellers Josep Rull, Jordi Turull i l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Snchez -al qual també es van adherir Carme Forcadell i Santi Vila - contra la decisió que aquest rgan va adoptar el passat mes de desembre de confirmar la seva competncia per enjudiciar-los.

En la mateixa resolució, coneguda aquest dimarts, el tribunal rebutja el recurs que l'acusació popular en aquest procediment, exercida per Vox, va presentar contra la decisió d'aquest rgan d'aixecar del banc dels acusats sis dels inicialment processats, cinc d'ells membres de la Mesa del Parlament i una exdiputada de la CUP, que estan acusats pel delicte de desobedincia. Aquestes persones hauran de ser jutjades ara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i així ho confirma aquest dimarts l'alt tribunal.

En principi no es podia presentar cap recurs d'apellació contra aquesta decisió, si bé la sala ha optat per contestar-los i assenyalar que incorren en un error en els seus arguments per identificar el delicte de rebellió com un delicte de simple activitat en el qual, en les mateixes paraules dels recurrents, "se suposa que el lloc de comissió ha de radicar all on els suposats rebels o sediciosos s'hagin alat violentament i públicament".

LA REBELLIÓ TRANSCENDEIX CATALUNYA

El tribunal indica que el delicte de rebellió pel qual el Fiscal i l'acusació popular han considerat oportú acusar els processats no és un delicte de simple activitat. És un delicte anomenat 'de resultat tallat' --la independncia no es va produir finalment-- i que l'absncia d'aquest matís condueix a l'equívoc de la defensa, afegeix la interlocutria.

Així, la sala recorda que en el delicte de rebellió, quan la finalitat sigui la de "declarar la independncia d'una part del territori nacional", "encara que aquesta lesió no esdevingui, el resultat al qual s'ha d'encaminar afecta la unitat de les dues parts a les quals es pretén dissoldre, perqu l'una i l'altra serien ja, si s'assolís la lesió per efectivitat del resultat, diverses en la seva identitat.

"Tampoc no incorre en aquest defecte el legislador que, en definir els límits de la jurisdicció penal espanyola, en l'article 23.3 c) LOPJ (Llei Orgnica del Poder Judicial) prescindeix del lloc de comissió de l'acció quan es tracta dels delictes de rebellió o sedició, en relació amb els quals atribueix sempre el seu coneixement a la jurisdicció espanyola, perqu és el territori espanyol l'escenari del seu resultat eventual, encara que s'hagi tallat", expliquen els magistrats en la interlocutria.

En qualsevol cas, la sala recorda que la qüestió de la competncia del tribunal no la determinen per considerar que existeixen mrits per proclamar determinats fets com a succets, ni tan sols per tenir per correcta la seva qualificació de constitutius d'un delicte de rebellió, perqu aix no és ara objecte de valoració (ho ser en el judici i amb la prova que es practiqui), sinó que han ats el relat i la qualificació recollits en els escrits d'acusació.

LA RESPOSTA A FORCADELL

Sobre l'allegació de la defensa de l'expresidenta Carme Forcadell, que es queixa que la resta de la Mesa del Parlament només est acusada de desobedincia i que ser jutjada al TSJ catal, la sala indica que la recurrent sembla suggerir "l'existncia d'una identitat corporativa amb conseqüncies jurídico-processals", si bé li recorda que "no existeix una responsabilitat solidria (...) en la qual la pertinena a un o un altre ens públic sigui la qual determini la competncia de l'rgan jurisdiccional anomenat a l'enjudiciament".

"Afegeix que ni el fiscal, ni l'Advocacia de l'Estat, ni l'acusació popular igualen en l'exigncia de responsabilitats la senyora Forcadell i la resta dels integrants de la Mesa", resumeix, i afegeix: "La sala ignora si aquest tractament diversificat es correspon o no amb la realitat. Ser la prova practicada en el plenari la qual resolgui all que ara no és objecte de valoració, per que sí justifica un tractament competencial diferenciat".