MADRID, 21 juny (EUROPA PRESS) -
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos d'apellació i ha confirmat l'ordre de processament que va ser dicatada el maig del 2018 per l'instructor de la causa del procés independentista, Pablo Llarena, contra els exconsellers del Govern de Carles Puigdemont declarats per rebellió Toni Comín i Meritxell Serret.
La confirmació del processament que encara estava pendent es duu a terme en el cas de Comín pels delictes de rebellió i de malversació de cabals públics; i en el cas de Serret per aquest segon delicte i s'hi afageix el de desobedincia.
En la interlocutria que s'ha donat a conixer aquest divendres el tribunal afirma que en la causa existeixen indicis rellevants que els mxims dirigents del procés independentista "van planificar, van organitzar i van implementar l'execució del referndum, i tenien coneixement dels elevats riscos que aix comportava, i s'ha de sumar que no només no el van suspendre quan se'ls va recordar les seves probables conseqüncies, sinó que el dia dels fets estaven a l'espai territorial catal on s'estava celebrant, és a dir, en el que es podia considerar l'escenari de la fase d'execució de la conducta illícita i inconstitucional que havien projectat i organitzat".
DEPENIA D'ELLS ATURAR L'1-O
Afegeix que "estava a les seves mans deixar sense efecte la situació de greu risc que generava la seva celebració i coneixien tots els factors que inevitablement el determinaven, resulta difícil concloure que no havien de respondre d'uns fets que podien evitar simplement suspenent la convocatria, tal com aconsellaven els comandaments de la policia de la Comunitat".
La sala reafirma així les conclusions de l'instructor i assenyala que el domini de la situació de risc pels processats " ats que fins al final depenia d'ells evitar-la i que a més eren els qui l'havien generat amb l'organització i materialització de la convocatria, no sembla fcilment excloble". "Tret que --afegeix-- alterant l'ordre jurídic més raonable i legal, entenguem que la celebració del referndum era legítima i l'oposició policial illegítima".
CONCEPTE DE REBELLIÓ DIFERENT AL CLSSIC
En relació amb el delicte de rebellió, la sala considera que és un concepte de rebellió diferent al clssic perqu es produeix des d'una comunitat autnoma ja consolidada que vol desconnectar-se de l'Estat i "que té una estructura institucional molt slida i establerta, i que per desagregar-la institucional i políticament de l'Estat comptava amb un full de ruta la qual només va tenir en contra realment la fora pública estatal el dia de la celebració del referndum".
La interlocutria, el ponent de la qual ha estat el magistrat Alberto Jorge Barreiro, el tribunal rebutja l'argument de la defensa relatiu al fet que és inviable mantenir el processament pel delicte de rebellió després del pronunciament del tribunal de Schleswig-Holstein (Alemanya).
En aquest sentit, respon que el rebuig de les tesis del tribunal alemany "no és una qüestió només de voluntarisme recalcitrant, sinó que es basa en raons jurídiques de pes que ens impedeixen situar la qualificació jurídica dels fets en un graó substancialment inferior".
Respecte a la comparació que va fer la justícia alemanya sobre els fets que van tenir lloc l'1-O amb l'ocupació de la pista de l'Aeroport de Frankfurt, els magistrats assenyalen que fins i tot es dona la curiositat que en aquest cas els tribunals alemanys "van dictar una sentncia condemnatria per un delicte contra l'ordre públic, mentre que en el que ara es contempla, segons la sentncia alemanya ni tan sols es podria subsumir la conducta en un delicte contra l'ordre públic".
LLEUGERESA DEL TRIBUNAL ALEMANY
Per aix, considera que el tribunal alemany "examina amb certa lleugeresa i superficialitat el complex element normatiu de la violncia i allega que es van habilitar a tota la Comunitat de Catalunya 2.559 collegis electorals, i que el dia del referndum només van resultar lesionats 58 policies d'un total de 6.000".
Afegeix la sentncia alemanya que "no es van produir grans aldarulls de carrer ni saqueigs desencadenats per la consulta". No obstant aix, --precisa el Tribunal Suprem-- "obvia que van sortir a votar gairebé dos milions de persones a les diferents zones del territori autonmic, una massa de ciutadans que havia estat convocada pels responsables del procés contradient les resolucions del Tribunal Constitucional, la normativa estatal en vigor i els requeriments del Govern espanyol".
La sala conclou que el que cal plantejar-se llavors és "quants policies serien necessaris per obligar complir les normes i les resolucions judicials que s'estaven infringint. Davant l'actuació d'una massa de persones que ha estat convocada a executar una conducta incuestionablement illegal i inconstitucional, i que necessriament anaven a entrar en confrontació amb els agents que representaven la llei i l'Estat de dret i que tenien encomanat impedir la seva vulneració, és important preguntar-se per la fora pública que seria precisa perqu la llei es complís al territori autonmic".
"Aix ens donaria una idea aproximada del nivell de fora legítima de l'Estat que es requeria implementar per neutralitzar i controlar la conducta illícita planificada, dirigida i organitzada presumptament pels dirigents del procés", assenyala la sala.
