Considera que la formació 'morada' no va vulnerar els drets d'Enric Martínez-Herrera quan va invalidar la seva proposta
MADRID, 26 set. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha confirmat l'exclusió de la candidatura d'Enric Martínez-Herrera a secretari general de Podem a Catalunya el 2015 perquè considera que la formació política no va vulnerar els seus drets en invalidar el seu postulat.
En una sentència de la Sala penal de l'alt tribunal, amb data del passat 19 de setembre, a la qual ha tingut accés Europa Press, els magistrats expliquen que Martínez-Herrera tan sols "ha formulat una negació imprecisa" en denunciar que la formació política ha atacat els seus drets en invalidar la seva candidatura, titllant les seves al·legacions "de meres acusacions i no rebatent d'una manera concreta bona part de les diverses conductes imputades".
La Sala recorda que els partits polítics tenen dret a establir certes limitacions en les seves normes internes, com ha passat en aquest cas concret en negar a un afiliat la possibilitat de presentar la seva candidatura.
La resolució posa l'accent, a més, en què en l'acord de Podem pel qual es va descartar a Martínez-Herrera sí que es detallava "amb dades precises, quines eren les conductes que se li imputaven, en quines dates s'havien produït, en quines reunions, a quines persones afectaven, etc".
Enric Martínez-Herrera ha acudit al Suprem per recórrer la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona de setembre del 2017, en la qual confirmava la resolució anterior del Jutjat de Primera Instància 28 de Barcelona que donava la raó a la formació 'morada' en entendre que "va complir escrupolosament amb el procediment previst en els seus estatuts i reglament per a la presentació de candidatures a òrgans interns".
Martínez-Herrera va ser un dels vuit candidats que es van presentar a principis del 2015 per liderar la formació a Catalunya en un procés en el qual finalment es va imposar Gemma Ubasart, encara que va dimitir mesos més tard. La Comissió de Garanties Democràtiques de Podem, el 26 de gener de 2015, no va validar la seva candidatura, per la qual cosa va presentar una sèrie de reclamacions que van ser rebutjades.
INTERRUPCIONS I FALTES DE RESPECTE
Segons consta en els fets provats de la sentència, l'acord per no validar la candidatura recull que Martínez-Herrera va interrompre els intervinents de diverses assemblees i reunions del partit, arribant a "arrabassar el micròfon al moderador" d'una d'elles, va tenir faltes de respecte o "menyspreus i gestos xenòfobs (com imitar l'accent sud-americà d'altres intervinents)", entre altres coses.
També destaca aquest acord que el candidat no va defensar una consellera estatal del partit davant les "difamacions" que va expressar el tertulià d'un programa en el qual participava, així com que va afirmar que "Pablo Iglesias vol concentrar tot el poder en el seu grup d'amiguets". A més, el recurrent es va mostrar discrepant amb la línia política del partit, com és el cas de la celebració d'un referèndum sobiranista a Catalunya, assenyala del document.
No obstant això, Martínez-Herrera va adduir que aquesta decisió d'invalidar la seva candidatura no respectava ni les normes internes del partit, ni els seus estatuts, ni la Constitució ni la Llei de Partits i fins i tot va apuntar que no coneixia l'existència d'un expedient sancionador contra ell.
El Suprem, després d'estudiar el cas, confirma la seva exclusió de la candidatura perquè, segons diu, no es pot pretendre qüestionar els fets en què es va basar l'acord del partit sense oferir un "relat alternatiu de què va succeir" i sostenir que són "acusacions infundades". En cas que Podem no hagués acceptat la seva versió, llavors sí és necessari que es "practiquin les proves adequades per acreditar què va passar realment", explica la interlocutòria.
