MADRID 31 oct. (EUROPA PRESS) -
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena Conde ha citat la presidenta del Parlament Carme Forcadell i els altres cinc ex-membres de la Mesa de la Cambra per prendre'ls declaració els pròxims dies 2 i 3 de novembre a partir de les 9.30 del matí en el marc de la querella per rebel·lió presentada contra tots ells aquest dilluns per la Fiscalia.
Tenen obligació de comparèixer ja que en tractar-se de diputats autonòmics la investigació penal en el Suprem no requereix suplicatori.
En una providència dictada amb prou feines una hora després de ser admesa a tràmit la querella i d'haver assumit aquest assumpte, l'instructor els recorda que van en qualitat d'investigats i que han de comparèixer amb advocat. La providència no especifica quin dia han de comparèixer cadascun dels investigats, que hauran d'estar aquí tots el proper dia 2 a l'hora assenyalada.
Aquesta primera decisió de l'instructor d'aquesta causa, que va ser portaveu de l'associació majoritària en la Carrera, la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), es coneix amb prou feines unes hores després que la sala d'admissió Tribunal Suprem hagi admès a tràmit de forma unànime la querella per rebel·lió, sedició i malversació presentada per la Fiscalia contra tots ells per participar en la declaració unilateral d'independència.
La querella es presenta contra un total de sis persones: la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, el que era membre de la Mesa fins al passat mes de juliol i actual president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Lluís Maria Corominas, els també membres de la Mesa i diputats del mateix partit Anna Simó, Lluis Guinó i Ramona Barrufet --tots ells membres de la Diputació Permanent d'aquest òrgan, i per això aforats-- i contra el secretari tercer d'aquesta, Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que és Pot.
En el seu acte, la Sala apuntava que serà Llarena en el desenvolupament de la seva investigació el que posi de manifest la procedència o improcedència de reclamar per al Suprem, com suggereix el fiscal, el coneixement d'aquells fets inicialment tramitats en altres òrgans jurisdiccionals, "però que presentin una naturalesa inescindible respecte dels quals aquí seran investigats i, si escau, jutjats".
LA INSTRUCCIÓ DETERMINARÀ SI ÉS CONSPIRACIÓ
Sobre els delictes denunciats en la querella, la Sala explicava que el fiscal al·ludeix a l'existència d'un delicte de rebel·lió amb una extensa argumentació encaminada a justificar la concurrència de violència. Per a l'alt tribunal, "serà al llarg de la instrucció quan els fets imputats, a la vista de les diligències d'investigació acordades per l'instructor confirmin o desmenteixin la seva realitat.
"Serà llavors quan pugui precisar-se si aquests actes són susceptibles d'integrar les exigències del tipus previst en l'article 472 del Codi Penal o, per contra, han de ser entesos en els articles 477 i 17.1 del Codi Penal, que castiguen la conspiració per a la rebel·lió, delicte en el qual, per definició, els elements del tipus projectat no arriben a tenir realitat en no superar els conspiradors la fase pròpiament preparatòria".
La Fiscalia atribueix a tots els querellats el delicte de rebel·lió en entendre que els "fonaments de l'Estat de Dret han estat dinamitats" amb els seus actes, "realitzats amb absolut menyspreu" a la Constitució i proclamant la independència d'una part de la Nació espanyola, que és "pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols".
Afegeix en la seva querella que la violència que requereix el tipus penal de rebel·lió "no exigeix que s'esgrimeixin armes, ni combat ni violències greus contra les persones". "Es tracta d'un delicte de resultat tallat o de consumació anticipada en el qual és suficient que amb l'alçament s'hagi produït, un perill objectiu per a la consumació de les finalitats rebels", diu per justificar l'atribució d'aquest delicte, el mateix pel qual van ser condemnats els responsables del 23-F.
