La confirmació de les conclusions de Llarena afectarà de forma automàtica set diputats independentistes
MADRID, 17 juny (EUROPA PRESS) -
La Sala Segona del Tribunal Suprem ha tornat a fixar data --demà a les 10.30 hores-- per a la celebració de la vista en la qual les defenses de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i d'altres 14 investigats pel procés d'independència a Catalunya argumentaran contra l'acte que va dictar contra tots ells el magistrat Pablo Llarena.
El tràmit havia estat assenyalat inicialment per al passat 6 de juny, però es va suspendre a causa d'un error en la tramitació amb l'escrit del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
El processament dels investigats serà revisat pels magistrats Miguel Colmenero Menéndez, Alberto Jorge Barreiro i Vicente Magro, que dilluns escoltaran els arguments de les defenses de Puigdemont, l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras; l'expresident d'ANC Jordi Sànchez; els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Clara Ponsatí (a Escòcia), Lluís Puig (a Bèlgica) i de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, tots ells processaments per rebel·lió i alguns per malversació.
També han apel·lat exmembres de la Taula de la cambra parlamentària Joan Josep Nuet i Anna Simó, acusats de desobediència; els exconsellers Carles Mundó i Santi Vila, de desobediència i malversació; així com Cuixart, que se l'imputa inicialment rebel·lió.
REBEL·LIÓ O CONSPIRACIÓ PER COMETRE-LA
En la seva ordre de processament, Llarena va apuntar per primera vegada a la possibilitat que els fets puguin ser qualificats de conspiració per a la rebel·lió, reafirmant-se que concorre el requisit de la violència per imputar aquest delicte.
Així mateix, indicava que en el "cas hipotètic" que no s'acrediti que aquesta violència anava dirigida a aconseguir la independència de Catalunya es podria atribuir als processaments el delicte de sedició.
La confirmació d'aquesta resolució --en la qual es va processar a un total de 22 investigats-- suposaria complir amb els criteris establerts per l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal per suspendre de funcions a 11 d'aquests investigats i evitar així que puguin exercir càrrecs públics. A més, aquest article exigeix que hi hagi decretada una situació de presó, que es dona en el cas dels quals estan processats pel delicte de rebel·lió, inclosos els que es troben fugits de la Justícia espanyola.
SUSPENSIONS DE CONFIRMAR-SE
La suspensió automàtica es donaria en el cas de Puigdemont, Junqueras, Sànchez, Turull, Rull, Romeva i Comín, que mantenen la seva acta com a diputats en el Parlament. D'altra banda, Bassa, Ponsatí, Puig i Forcadell no podrien accedir en un futur a cap càrrec públic ni presentar-se a unes llistes electorals mentre es trobin a la presó i l'aplicació d'aquest article es mantindria fins que hi hagi una sentència, que de ser condemnatòria suposaria penes d'inhabilitació.
A més, la Sala estudiarà en aquesta vista el recurs presentat per l'acusació popular exercida per Vox que insistia que l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'expresidenta de l'AMI Neus Lloveras han d'estar també processats. El jutge Llarena va explicar en aquest acte que ha estat impugnat que en la investigació no s'hagi incorporat cap element probatori que vinculi a aquests dos polítics amb l'exercici de la violència desplegada ni que preveiessin la seva utilització al moment en el qual van desplegar la seva actuació.
D'altra banda, Turull, Rull i Sànchez van demanar poder estar presents en aquesta vista, la qual cosa ha estat denegada per la Sala en entendre que no és "preceptiva la seva presència".
"LA REBEL·LIÓ S'EVAPORA"
En el cas de l'exvicepresident de la Generalitat i líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller d'Exteriors i diputat d'ERC en el Parlament, Raül Romeva, critiquen en els seus recursos que les resolucions dictades pel jutge Llarena tenen una "valoració política" perquè en molt d'ells afirma que la independència no pot defensar-se pacíficament.
Al·leguen que imputar aquest delicte és indefensable i que "és un sense sentit i causa enrogiment" que es contempli en aquesta causa. Així mateix, el recurs lamenta que l'ordre de processament fa un relat del 20 de setembre i del referèndum de l'1 d'octubre amb una "interpretació totalment esbiaixada".
Els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, i Jordi Sànchez també rebutgen en els seus recursos la rebel·lió perquè, segons diuen, no va haver-hi violència en cap moment. La defensa dels tres diputats de JxCat considera que Llarena és "conscient de la feblesa de l'anterior qualificació" i per això ara apunta inesperadament a sedició o conspiració a la rebel·lió, tal com diu l'acte pel qual Llarena els va processar.
