La defensa i les acusacions podran exposar les seves al·legacions davant d'un tribunal compost per tres magistrats
MADRID, 9 març (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem (TS) celebrarà aquest dilluns, a les 10.30, una vista pública pels recursos d'apel·lació presentats per l'expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig contra la decisió de l'instructor del procés, el magistrat Pablo Llarena, de no aplicar-los l'amnistia al delicte de malversació.
Va ser el juliol passat que el magistrat instructor va rebutjar aplicar l'amnistia al delicte de malversació pel qual estan processats, alhora que va preguntar a les parts si procedia plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional sobre si el perdó s'havia d'estendre a la responsabilitat derivada del delicte de desobediència, que també els imputa.
La defensa de Puigdemont va recórrer en reforma, instant Llarena a reconsiderar la seva decisió, però el magistrat del TS es va ratificar el setembre passat, per la qual cosa tant el líder independentista com els seus exconsellers van presentar un nou recurs elevant l'assumpte a la sala d'apel·lacions, a la qual van demanar celebrar una vista oral abans de resoldre-ho.
La sala d'apel·lacions, formada pels magistrats Vicente Magro (president), Eduardo de Porres (ponent) i Susana Polo, ha accedit a la petició fixant la vista pública per a aquest dilluns, quan la defensa tindrà l'oportunitat d'exposar els seus arguments al tribunal, encara que també hi podran intervenir les altres parts, que en aquest cas són la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular de Vox.
En el seu recurs d'apel·lació, al qual va tenir accés Europa Press, la defensa de Puigdemont --exercida per l'advocat penalista Gonzalo Boye-- va recordar que Llarena no va amnistiar la malversació perquè va observar un "propòsit d'enriquiment" en els actes que van conduir al referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017, just una de les excepcions que impedeixen perdonar aquest delicte, conforme recull la llei mateixa.
Per Llarena, l'enriquiment aconsegueix qualsevol benefici que hagués exigit el pagament d'una contraprestació dinerària, encara que no augmenti materialment el nivell de riquesa del subjecte en qüestió. En les seves resolucions, el magistrat posava com a exemple el pagament del banquet d'unes noces amb fons públics.
No obstant això, Puigdemont considera que es tracta d'una "interpretació excèntrica" basada en "una entesa arbitrària del concepte de 'propòsit d'enriquiment'" al qual es refereix la llei d'amnistia.
Un concepte que "s'estén fins a l'absurd amb el propòsit indissimulat de torçar la voluntat del legislador i, així, excloure el meu defensat de l'àmbit d'aplicació de l'amnistia", va adduir Boye.
En la seva opinió, és "obvi" que "el propòsit d'enriquiment al qual es refereix el legislador ha de ser entès en el seu sentit literal i restringit: un increment tangible, directe i material del patrimoni personal, derivat del desviament de cabals públics al patrimoni personal".
Puigdemont va advertir que una altra interpretació seria no només "arbitrària" sinó "expansiva". I "les interpretacions expansives en matèria penal són perilloses, ja que generen inseguretat jurídica", va recalcar.
EL VOT D'ANA FERRER
La defensa va destacar que aquesta interpretació "desraonada" ja es posava de manifest en el "contundent i ben fonamentat" vot particular de la magistrada Ana Ferrer, que va defensar --en contra del criteri dels seus companys-- que la malversació del procés sí que és amnistiable.
Amb tot, Boye va sostenir que "el fet que els processaments no es fessin càrrec amb el seu patrimoni personal del cost de l'organització del referèndum celebrat l'1 d'octubre del 2017 no es pot considerar enriquiment en termes estrictes, ni tampoc en termes lògics o raonables".
També va retreure a Llarena els exemples utilitzats, indicant que "no es pot comparar la cerca d'un objectiu polític amb l'ús de fons públics per a finalitats privades, com un viatge personal" o unes noces.
NO HI VA HAVER "IMPACTE" EN ELS FONS DE LA UE
Puigdemont va veure igualment "extravagant" l'altre argument en què es va basar Llarena per no perdonar l'amnistia: que la possibilitat que Catalunya s'independitzés afectava els interessos financers de la UE --una altra de les excepcions legals--, ja que amenaçava els ingressos comunitaris.
"Aquest argument es basa en una especulació tardana sobre un possible dany als interessos financers de la Unió Europea, sense que s'hagi demostrat un impacte directe i concret", va assenyalar.
La defensa va argumentar que "no existeix una connexió real entre els actes del referèndum i una afectació tangible als fons de la Unió Europea", fins al punt que "en tot aquest temps" Llarena "no va pronunciar cap frase en aquest sentit, i molt menys va acordar cap diligència d'investigació".
Va afegir que "cap institució de la Unió Europea, en aquests ja set anys, s'ha manifestat en aquest sentit ni ha participat en res d'això sobre el que pretén elucubrar" el magistrat.
"I, sigui dit de pas, en cas de ser certa aquesta especulació sobre la suposada afectació dels interessos financers de la Unió Europea, llavors (Llarena) s'hauria d'haver inhibit a favor de la Fiscalia Europea, que seria la competent per investigar aquests fets", va postil·lar.
