Actualitzat 18/05/2015 15:08

El Suprem avala el rebuig a l'ús preferent del català a les diputacions

BARCELONA, 18 Maig (EUROPA PRESS) -

   El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat els recursos de les diputacions de Girona i Lleida a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·lava l'ús preferent del català en aquestes corporacions locals.

   Segons dues sentències de la secció quarta de la sala contenciosa Administrativa del TS, recollides per Europa Press, els recursos se centraven a negar la legitimació activa de l'associació Convivència Cívica Catalana per impugnar els reglaments d'ús del català de les dues diputacions --van ser ells els qui van portar el tema a la Justícia--, i al·legaven que no s'havia seguit el procediment adequat dins de la Llei de Jurisdicció Contenciós Administrativa.

   La Secció Cinquena de la Sala contenciosa administrativa del TSJC va anul·lar el mes de març del 2013 diversos articles dels reglaments lingüístics de les diputacions de Lleida i Girona, en estimar el recurs de Convivència Cívica, perquè considera que en aquests s'imposava un ús preferent del català, cosa que no respectava la igualtat jurídica de les llengües oficials.

   En les dues sentències del Suprem, amb els mateixos raonaments, es considera que Convivència Cívica Catalana té un interès legítim col·lectiu a defensar la convivència de les llengües castellana i catalana i que pot actuar en el procediment recorrent el reglament de les diputacions.

   Reflexiona dient que "és fet notori els problemes i debats que tant en el marc legislatiu com l'executiu i en el judicial s'han posat de manifest al voltant al compliment a Catalunya d'allò disposat a l'article tercer de la Constitució, a fi d'articular una plena i pacífica convivència de les llengües castellana i catalana".

   "No cal negar la intenció del text constitucional de donar una especial i decidida protecció a l'esmentada convivència" entre llengües, fet que, per al Suprem, legitima a Convivència Cívica Catalana a recórrer contra els preceptes reglamentaris que es refereixen a la utilització del català per part dels ciutadans en general.

   A més, entén que no cal que s'hagi acudit al curs processal específic previst per la jurisdicció contenciosa administrativa per resoldre el cas, ja que el "procediment preferent i especial dirigit al coneixement de les pretensions que tinguin com a finalitat restablir o preservar els drets o llibertats fonamentals no exclou la possibilitat d'optar a favor del procediment ordinari".

   En la seva sentència, el TSJC es va pronunciar a favor d'un ús "equilibrat" de les dues llengües oficials i es va anul·lar l'incís de llengua preferent en el cas del català, a més de considerar que no s'havia d'explicitar, mitjançant una petició formal, l'atenció específica en castellà en les dues diputacions.

   Segons l'Alt Tribunal català, la preferència jurídica és un dret del ciutadà i rebre atenció en castellà ha de fer-se efectiu "sense formalitats o condicions que comportin una càrrega o obligació".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés