Actualitzat 28/05/2014 14:31

El Suprem avala la militarització del control aeri civil després del caos aeri de desembre del 2010

Torre De Control, Controladores Aéreos
EUROPA PRESS

MADRID, 28 maig (EUROPA PRESS) -

La Sala del contenciós Administratiu del Tribunal Suprem (TS) ha desestimat el recurs presentat pel sindicat de controladors USCA contra els dos decrets del divendres 3 de desembre del 2010 pels quals el Govern espanyol va declarar l'estat d'alarma i militarització, encomanant transitòriament al Ministeri de Defensa les facultats de control del trànsit aeri civil, després del tancament de l'espai aeri espanyol.

La sentència, emesa el 16 d'abril i a la qual ha tingut accés Europa Press, desestima els dos recursos presentats per USCA a l'entendre que el decret pel qual el Govern espanyol va encomanar a Defensa el control del trànsit aeri --atribuït a Aena-- és conforme a dret.

Alhora, corrobora que es donaven les "circumstàncies extraordinàries" que habilitaven al president del Govern espanyol, llavors José Luis Rodríguez Zapatero, d'adoptar la decisió de l'estat d'alarma, el que es va produir per primera vegada en la història.

El Consell de Ministres va aprovar aquell divendres el Reial decret 1611/2010 que va permetre la presència dels militars en les torres de control dels aeroports espanyols, i que va entrar en vigor a les 21.30 hores d'aquest dia, després del tancament de l'espai aeri decretat per Aena després de l'abandonament dels llocs de treball per part dels controladors per presentar baixes.

El dissabte 4 de desembre, el Consell de Ministres va declarar l'estat d'alarma, previst en la Constitució, mitjançant l'aprovació del Reial decret 1673/2010, amb l'objectiu de restablir el transport aeri després del caos aeri, que va afectar més de 600.000 passatgers.

L'executiu de Zapatero va derogar la militarització del control de trànsit aeri, coincidint amb el final de l'estat d'alarma, a les 24 hores del dissabte 15 de gener del 2011.

La Sala, presidida pel magistrat Jorge Rodríguez-Zapata, entén que els fets no impedien que malgrat declarar-se el tancament de l'espai aeri espanyol per part d'Aena pugui decretar-se l'estat d'alarma, si s'adverteix que la primera "resulta insuficient", ja que els dos mecanismes són "independents" i han d'enjudiciar-se separadament amb paràmetres jurídics diferents.

Segons resa la sentència, el tancament de l'espai aeri espanyol, com a fet objectiu, és de tal magnitud i de tal varietat els interessos afectats --personals, empresarials i econòmics-- que "forçosament ha de concloure's que l'excepcionalitat de la mesura guarda una raonable proporcionalitat amb els importants problemes que pretén conjurar".

Tot i això, apunta que la declaració de l'estat d'alarma no pot ser enjudiciada a l'actual procés jurisdiccional per "no ser l'actuació contra la que ha estat dirigida el recurs contenciós administratiu" que ha donat lloc al començament d'aquest procés.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés