Els seus fills li deien que estava "plena de maldats i bruixeries" i la culpaven de "tots els mals" que patien
MADRID, 18 maig (EUROPA PRESS) -
La sala civil del Tribunal Suprem ha avalat una dona que va decidir plasmar en el testament com la seva última voluntat desheretar dos dels seus fills després de rebre per part d'ells conductes de menyspreu i abandonament, així com maltractament psicolgic durant anys.
L'alt tribunal ha ratificat la sentncia de l'Audincia Provincial de Biscaia, que a la vegada confirmava la decisió d'un jutjat de primera instncia que va entendre que la dona tenia dret per desheretar els seus fills després d'acreditar-se el maltractament al que havia estat sotmesa, sent aquesta l'excepció "justa" que recull l'apartat segon de l'article 853 del Codi Civil per llevar a un descendent la seva condició de beneficiari del testament.
El Suprem desestima totes les allegacions dels fills, que demanaven ser inclosos en el testament al costat d'un germ, el qui es va designar com a únic hereu, ja que comparteix amb l'Audincia Provincial que ha quedat acreditat que "tots dos germans van incórrer a una conducta de menyspreu i abandonament familiar respecte de la seva mare, sense justificació alguna i només imputable als mateixos". També subratlla que va sofrir un maltractament psíquic al llarg dels anys, sobretot en l'última etapa de la seva vida, quan ja estava malalta.
Segons els fets que recull la resolució de l'alt tribunal, de la qual ha estat ponent el magistrat Francisco Javier Orduña, en el testament s'expressa que un dels fills va manifestar "reiteradament" a la seva mare que "est plena de maldats i bruixeries", igual que la casa en la qual vivia.
ARROGNCIA PER TELFON
D'altra banda, el seu germ, segons aquest document, va atribuir a la dona la responsabilitat de "tots els mals" que ell "ha patit a la vida", per la qual cosa li va negar "formal i expressament la seva condició de mare". Afegeix que li va impedir qualsevol interlocució entre tots dos "fins al punt d'haver intentat la testadora felicitar-lo el dia del seu aniversari i sofrir la plantada de que li pengés el telfon".
Segons els recurrents, la desheretament només es podia haver justificat per la via de les injúries cap a la seva mare i la sentncia recorreguda ha oms qualsevol referncia al concepte de maltractament psicolgic. No obstant aix, el Suprem destaca que la resolució impugnada sustenta la seva fonamentació jurídica des del concepte del maltractament psicolgic que ve donat per la prpia jurisprudncia dictada per l'alt tribunal.
Quant al segon dels germans, que allega que té dret a rebre l'herncia perqu es va reconciliar amb la seva mare, la sentncia afirma que també es va provar que aquest va residir amb ella durant els seus últims mesos de vida "per raons econmiques i no de cures i assistncia". Així mateix, la sala retreu a aquest recurrent que hagi intentat "alterar la base fctica" que exposa l'Audincia Provincial en la seva resolució per continuar allegant que ja tornava a tenir relació amb la seva mare.
