Insisteix que "van encolomar les despeses" de l'1-O a l'administració autonòmica sense que hi hagués "cap interès públic"
MADRID, 10 abr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem (TS) ha avalat la decisió del magistrat instructor del procés, Pablo Llarena, de no aplicar l'amnistia al delicte de malversació pel qual estan processats l'expresident Carles Puigdemont i els seus exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, en considerar que va interpretar correctament l'excepció prevista per a aquest il·lícit en la llei després de ratificar que "van encolomar les despeses" de l'1-O als comptes públics sense que hi intervingués "cap interès públic".
Els magistrats Vicente Magro, Eduardo de Porres i Susana Polo han desestimat els recursos presentats per les defenses en considerar que la decisió de Llarena "no contravé la voluntat del legislador", segons recull la nota informativa de la sala d'apel·lació.
Va ser el juliol passat quan l'instructor del procés va rebutjar aplicar l'amnistia al delicte de malversació a Puigdemont, Comín i Puig. Les defenses van recórrer contra aquella decisió en reforma, però Llarena va confirmar la seva posició dos mesos després, al setembre. Després d'això, van presentar un recurs d'apel·lació, que van defensar en una vista pública celebrada el passat 10 de juliol.
En aquella vista, la tinent fiscal del TS, Ángeles Sánchez Conde, es va mostrar a favor d'estimar les impugnacions i va arribar a afirmar que l'instructor del procés s'"inventa" que els encausats van experimentar un enriquiment personal en carregar a l'erari públic l'organització del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
Ara, els magistrats avalen la posició de Llarena en entendre que "no contravé la voluntat del legislador perquè en el tràmit parlamentari va introduir una modificació en la llei i va disposar la inaplicació de l'amnistia al delicte de malversació quan s'hagués actuat amb un propòsit de benefici personal de caràcter patrimonial', la qual cosa obliga el TS a interpretar aquesta excepció".
En la mateixa línia, sostenen que "no contravé la literalitat de la llei d'amnistia" perquè en establir aquesta excepció respecte al delicte de malversació "no ho va fer amb la claredat que invoquen els recurrents".
En aquest sentit, indiquen que "el precepte en qüestió (article 1.4) establia una antinòmia lògica que calia desentranyar i, per descomptat, el tenor literal de la llei no diu, com argumenten els recurrents, que només es pot entendre com a benefici personal de caràcter patrimonial l'increment tangible i directe del patrimoni del subjecte".
Per arribar a aquestes conclusions, la sala d'apel·lació ha analitzat el concepte jurídic de "benefici personal de caràcter patrimonial" determinant que abasta "tant l'increment dels actius patrimonials com el no detriment del passiu".
"Un subjecte es beneficia patrimonialment quan s'incrementa el seu patrimoni però també quan el seu patrimoni no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics", exposen.
Els magistrats assenyalen que "en aquest cas els investigats se'n van beneficiar patrimonialment mentre que van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van encolomar les despeses a l'administració autonòmica, sense que aquesta iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic".
