Actualitzat 19/06/2018 11:55

El Suprem arxiva la denúncia de Torrent contra Llarena i altres magistrats als quals va acusar de detenció il·legal

El president del Parlament, Roger Torrent
EUROPA PRESS

Els magistrats expliquen que havia d'haver presentat una querella

MADRID, 19 juny (EUROPA PRESS) -

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha arxivat la denúncia del president del Parlament, Roger Torrent, contra el jutge Pablo Llarena, que instrueix els fets relacionats amb el procés sobiranista, i contra altres magistrats d'aquesta Sala, als quals atribuïa els presumptes delictes de prevaricació i detenció il·legal, en no complir el requisit que havia d'haver-se presentat una querella.

Els magistrats Manuel Marchena, Juan Ramón Berdugo i Antonio Del Moral expliquen en una providència que aquesta actuació formulada per Torrent no compleix el requisit de "procedibilitat" exigit en l'article 406 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) "en haver estat presentada denúncia i no querella". Per tant, acorden el seu arxiu, sense perjudici que el president de la Cambra parlamentària catalana utilitzi el seu dret a interposar una querella.

El president del Parlament va formular el passat 15 de juny una denúncia contra el jutge Pablo Llarena i contra els magistrats de la Sala d'apel·lacions Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro --que estudien els recursos interposats contra les decisions de l'instructor-- pels presumptes delictes de prevaricació judicial i detenció il·legal.

ARGUMENTS DE LA DENÚNCIA

La denúncia sostenia que mantenir a la presó preventiva líders independentistes processats en aquesta causa, alguns d'ells diputats, suposa la comissió de delictes contra els drets fonamentals, recordant que els parlamentaris gaudeixen d'immunitat, per la qual cosa haurien d'haver estat alliberats en ser triats el 21-D.

Considerava Torrent que mantenir-los privats de llibertat és un "atac contra la divisió de poders, l'autogovern i l'autonomia parlamentària" ja que el Parlament té autonomia organitzativa i inviolabilitat en l'exercici de les seves funcions, entre les quals està investir el president de la Generalitat sense interferències de cap altre òrgan.

La denúncia argumentava que els magistrats del Suprem estaven alterant amb les seves decisions "la garantia d'imparcialitat i independència judicial com a pas previ a irrogar un tractament judicial desfavorable envers els diputats del Parlament", vulnerant els seus drets processals i fonamentals amb plantejaments extraprocessals.

A més va atribuir a aquests magistrats la "sistemàtica i reiterada infracció dels principis d'objectivitat i d'imparcialitat" que hauran d'instruir i jutjar un procediment amb evident repercussió i arrelada política.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés