La defensa de Junqueras va demanar a la Sala la revisió de la presó i no es preveu resposta fins a la setmana vinent
MADRID, 14 des. (EUROPA PRESS) -
El magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha citat el proper 11 de gener, a les 09.30 hores, l'exconseller d'Interior de la Generalitat Joaquim Forn i als líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per tornar a prendre'ls declaració tal com ells havien sol·licitat, han informat fonts jurídiques.
La petició d'una nova compareixença davant Llarena --que investiga Forn i Sànchez i Cuixart per les seves responsabilitats en el procés sobiranista que va concloure amb la declaració unilateral d'independència de Catalunya el passat 27 d'octubre-- va ser realitzada per les defenses després que el passat 4 de desembre l'instructor decidís mantenir-los a la presó incondicional juntament amb l'ex-vicepresident Oriol Junqueras.
Al primer, a la presó des del passat 2 de novembre, se li imputen rebel·lió, malversació de fons públics i sedició, mentre que als líders socials, que compleixen presó des del 16 d'octubre, únicament se'ls acusa d'aquest últim delicte.
Es tracta dels únics quatre investigats en aquesta causa que continuen a la presó preventiva, ja que Llarena sí va accedir a acordar la llibertat sota fiança de 100.000 euros per altres set exconsellers que es trobaven a la presó des del passat 2 de novembre per ordre de la jutge de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela.
Per la seva banda, el magistrat de l'alt tribunal ja havia deixat anteriorment en llibertat a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i a la resta d'ex-membres de la Mesa també investigats en aquest procediment.
En el cas de Junqueras, la seva defensa no ha demanat que torni a declarar davant el jutge sinó la celebració d'una vista d'apel·lació davant la Sala --l'òrgan superior a l'instructor Llarena-- perquè revisi la seva permanència a la presó.
Llarena ha donat trasllat d'aquesta petició a la Fiscalia i a la resta de parts personades perquè es posicionin respecte a aquesta petició, per la qual cosa la decisió del tribunal no es coneixerà fins com a mínim la setmana vinent, han informat fonts de l'alt tribunal.
ELS VA VINCULAR A L'"EXPLOSIÓ VIOLENTA"
A la interlocutòria a la qual va acordar la llibertat dels membres de l'exGovern a Espanya, Llarena va distingir entre les actuacions d'aquests i els casos de Junqueras, Forn, Sanchez i Cuixart i va argumentar que les seves aportacions al que va passar van estar "directament vinculades a una explosió violenta que, de reiterar-se, no deixa marge de correcció o de satisfacció als quals s'hi vegin afectats".
En aquest sentit, la interlocutòria recordava diverses actuacions violentes com el "setge" per desenes de milers de persones a una comissió judicial que registrava la Conselleria d'Economia a Barcelona.
Igualment, Llarena diferenciava entre l'actuació dels membres de la Mesa del Parlament, l'aportació de la qual es va limitar a desatendre quantes decisions judicials s'havien dictat, i l'actuació dels altres deu querellats, en els quals el jutge aprecia un judici raonable de risc de reiteració delictiva, per la "lesivitat" que pot acompanyar a la reiteració de les seves aportacions.
"El risc de reiteració de les seves conductes --afegia el magistrat-- imposa a aquest instructor un grau més alt de rigor i cautela, a l'hora de conjugar el dret a la llibertat dels investigats i el dret de la comunitat de poder desenvolupar la seva activitat quotidiana en un context despullat de qualsevol risc previsible de suportar comportaments que lesionin de manera irreparable, no només la seva convivència social o familiar, així com el lliure desenvolupament econòmic i laboral, sinó la pròpia integritat física", exposa l'acte.
En el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart concloïa el risc de reiteració delictiva "reflecteix la probabilitat que puguin reproduir-se actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat".
El perill, segons el jutge, no desapareix amb la formal afirmació que abandonen la seva estratègia d'actuació i amb la determinació judicial d'avaluar la situació personal si les afirmacions resulten mendaces, "sinó que exigeix constatar que la possibilitat de nous atacs hagi efectivament desaparegut, o que gradualment es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real".
