Publicat 17/02/2024 13:40

Sumar proposa al Congrés estudiar la viabilitat d'un MIR per a les professions de la carrera judicial

Archivo - La líder de Sumar i vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social en funcions, Yolanda Díaz i el líder de Més País, Iñigo Errejón
Carlos Luján - Europa Press - Arxiu

Planteja que el gruix de la formació dels aspirants es realitzi en centres públics i de manera gratuta

MADRID, 17 febr. (EUROPA PRESS) -

Sumar ha registrat una proposició no de llei en la qual insta el Congrés a proposar al Govern central un estudi sobre la "viabilitat d'establir un examen similar al del metge intern resident (MIR) en l'mbit" de les professions de la carrera judicial, de manera que a les persones aprovades se'ls permeti escollir especialitat per l'ordre que ocupin en l'escalafó.

En l'escrit, la formació assenyala que tot i que la nota "no fos suficient per integrar la carrera judicial, la persona examinada podria escollir un altre itinerari com, per exemple, l'accés a l'advocacia".

A més, el partit proposa modificar el disseny de l'oposició en considerar que "no permet garantir el principi d'igualtat de totes les persones en l'accés a crrecs públics", entre altres raons, pels costos associats que comporta.

Sumar argumenta que "el cost material i hum que té actualment l'oposició per a l'accés a la judicatura no té cap justificació, més enll de crivellar els aspirants de manera ferotge".

"Resulta ineficient i inefica per seleccionar els millors candidats i candidates, i tampoc no permet garantir el principi d'igualtat. Una reforma del sistema d'accés a la judicatura permetria un millor servei públic de Justícia i reforaria la imatge de la judicatura com a garant independent de drets i llibertats", apunta el partit.

EINES COM L'EMPATIA O LA INTELLIGNCIA EMOCIONAL

Sumar creu que "cal que l'oposició garanteixi una formació més mplia que permeti al futur jutge o jutgessa entendre la realitat social, a banda de desenvolupar altres habilitats o eines prctiques, com l'empatia o la intelligncia emocional".

"Actualment, la fase d'estudi memorístic suposa una inversió tan desproporcionada de temps que deslegitima, en certa manera, la fase d'aprenentatge posterior a l'Escola Judicial. De fet, l'estada de les persones opositores a l'Escola Judicial és una de les més curtes en comparació amb altres pasos europeus, on l'aprenentatge prctic es perllonga durant dos anys o més", indica.

En aquest sentit, el partit posa d'exemple un model alternatiu com d'Alemanya, on els "estudiants graduats en dret" s'han de "sotmetre a un examen d'Estat per accedir a la carrera judicial".

"Un cop superada aquesta prova, l'aspirant passar per un període de formació prctica de dos anys, durant els quals exercir prctiques en un tribunal, una fiscalia, una entitat administrativa i una oficina d'assessorament legal", explica Sumar.

Finalment, per "culminar aquesta fase de preparació l'aspirant" ha de superar un examen d'habilitació que dona pas a un segon examen d'Estat. "Si l'aspirant supera aquest examen, se li permet presentar la sollicitud davant el Ministeri de Justícia", afegeix.

UN SISTEMA COM L'ALEMANY

Segons el partit, un sistema com l'alemany "permetria que el gruix de la formació del futur jutge s'imparteixi en un centre públic" com l'Escola Judicial "de manera gratuta i transparent".

"La preparació de l'oposició deixaria de ser una tasca solitria, centrada en la memorització de temes, i passaria a ser una etapa enriquidora, en la qual les persones aspirants poguessin adquirir tots els coneixements i habilitats prctiques per exercir la funció de la jurisdicció", recull l'escrit.

Per tot aix, Sumar proposa que la Cambra baixa insti el Govern central a "impulsar les reformes normatives oportunes en el sistema de formació i avaluació dels aspirants a la carrera judicial amb la finalitat d'assegurar que el gruix de la formació" es desenvolupi en un centre públic i de manera gratuta.

Contingut patrocinat