Va allegar que els fets descrits no eren un "delicte extraditable" segons el dret suís i que semblava "un delicte polític"
MADRID, 1 oct. (EUROPA PRESS) -
Sussa va informar a Espanya el 2018 i 2019 que rebutjaria entregar l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en considerar que els fets descrits en l'ordre de detenció i entrega emesa pel Tribunal Suprem "no constitueixen a primera vista un delicte extraditable, segons el dret suís" i que "semblen ser un delicte polític".
Així consta en dos documents de la Unitat Oficina SIRENE de la Divisió de Cooperació Internacional del Ministeri de l'Interior als quals ha tingut accés 'elMón.cat'. El primer es va enviar el 23 de mar del 2018; el segon, el 14 d'octubre del 2019.
Fonts jurídiques han confirmat a Europa Press que el país alpí va descartar en les dues ocasions la possibilitat de tramitar l'ordre de detenció espanyola. Fonts del procediment han precisat que el Tribunal Suprem no ha fet cap requeriment específic a les autoritats susses.
El pronunciament de Sussa del 2018 respondria al moment en el qual el jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, va dictar la interlocutria de conclusió del sumari i el processament de diversos líders independentistes, entre els quals Puigdemont. Aquesta mateixa setmana el magistrat va activar una ordre de detenció contra l'expresident i diversos exconsellers.
Aquell cop, Sussa va reclamar a Espanya que presentés "una descripció més precisa dels fets" que s'atribueixen a Puigdemont en considerar que, amb la informació facilitada, no es donaven les condicions d'urgncia per a l'entrega que estableix l'article 16 del Conveni Europeu d'Extradició.
"DELICTE POLÍTIC"
La segona resposta del país alpí té lloc el dia que el Tribunal Suprem va dictar la sentncia contra l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els altres dotze líders del procés jutjats per la sala penal. Aquell mateix dia el jutge Llarena va emetre una altra ordre de detenció contra Puigdemont.
Sussa aleshores va allegar que "els fets descrits no constitueixen --a primera vista-- un delicte extraditable, segons el dret suís". I va afegir que aquests fets semblaven "un delicte polític" o "un delicte relacionat amb un delicte polític". "Per aquesta raó, una sollicitud formal d'extradició probablement entraria en l'mbit d'aplicació de l'excepció de l'article 3 del Conveni Europeu d'Extradició".
Segons recull aquest article, "no es concedir l'extradició si el delicte pel qual se sollicita és considerat per la part requerida com a delicte polític com a fet connex amb un d'aquesta naturalesa".
