Publicat 22/02/2018 18:34

Suïssa podria donar asil a Anna Gabriel si entén que hi ha "proves concretes i fonamentades" de persecució a Espanya

Anna Gabriel dona una entrevista a la cadena de televisió RTS Info
RTS INFO

MADRID, 22 febr. (EUROPA PRESS) -

Suïssa considera que Espanya i la resta dels Estats membre de la Unió Europea són "països segurs" on qualsevol ciutadà pot trobar empara als seus drets fonamentals, per la qual cosa en principi, no atorga protecció internacional als procedents d'aquests territoris, una política general que podria canviar en el cas de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel si s'entén que hi ha "proves concretes i fonamentades" que està sent perseguida.

Segons han explicat fonts de la Secretaria d'Estat de Migració (SEM) helvètica a Europa Press, aquest organisme competent en la recepció i tramitació de les sol·licituds d'asil "assumeix que Espanya en general, ofereix protecció enfront de la persecució política", encara que "aquesta presumpció podria canviar en casos individuals a partir de proves concretes i fonamentades".

L'exdiputada de la CUP es va traslladar a Suïssa per preparar la seva "estratègia de defensa" i va evitar comparèixer aquest dimecres al Tribunal Suprem en la causa que investiga el procés independentista català.

Pesa sobre ella una ordre de detenció, però vàlida només dins de les fronteres espanyoles.

Preguntat per aquesta situació, el portaveu de l'Oficina Federal de Justícia suïssa, Folco Galli, va declarar aquest dimecres a un diari local que el Govern helvètic rebutjava 'a priori' dur a terme l'extradició de Gabriel si Espanya la demanava, per entendre que si escau, "es tracta amb tota probabilitat d'un delicte polític".

"Segons el nostre Codi Penal i la Convenció Europea de Drets Humans, una petició d'extradició o qualsevol forma d'assistència judicial no es pot acordar per cap d'aquests motius", va afirmar Galli al diari suís 'Le Temps'.

Suïssa és signatari de la Convenció de Ginebra i encara que manté excepcions --no protegeix a qui fuig del servei militar obligatori, per exemple--, contempla la persecució per raons polítiques com a causa per concedir asil a un estranger.

Queden fora d'aquesta premissa, segons la seva Llei d'Asil, les peticions d'els qui procedeixin d'un país segur on haguessin pogut rebre protecció i les d'els qui tinguin un visat amb el qual viatjar a un altre país que compleixi aquestes condicions, encara que tal com expliquen en la Secretaria d'Estat, es tracta d'una política general, doncs preval l'anàlisi individual de cada cas.

La SEM, que declina comentar la situació concreta d'Anna Gabriel, explica no obstant això a Europa Press que si sol·licita asil en qualsevol dels sis centres federals de recepció i procediment de peticions de protecció internacional del país, aquesta "es tramitaria pel procediment accelerat", és a dir, que tindria una decisió 48 hores després de realitzar la primera entrevista sobre el seu cas.

La política general de Suïssa indica que si la sol·licitud es rebutja, es dicta sobre la marxa una ordre perquè l'afectat abandoni el país.

Aquest cas no s'aplicaria sobre Anna Gabriel, ja que com a ciutadana espanyola, té llibertat de moviment a Suïssa, que segueix sent part de l'espai comú europeu Schengen.

870 EUROS PER DEMANAR ASIL

Una peculiaritat de la legislació helvètica d'asil és que repercuteixen en el sol·licitant les despeses derivades del procediment.

En concret, la Secretaria d'Estat aplica un "impost especial sobre els actius" de tots els peticionaris que entra en vigor en el moment en què es formalitza la sol·licitud, amb independència de quin sigui el seu resultat, i que s'aplica per "confiscació".

D'acord a la normativa, tots els sol·licitants han de fer una declaració completa de béns en cursar la petició.

Es consideren confiscables a l'efecte del pagament de la taxa "sumes de diners, actius monetaris i actius intangibles, tals com a saldos bancaris".

En total, s'han de pagar 1.000 francs, uns 870 euros, encara que si el sol·licitant marxa del país abans de set mesos recuperarà els diners.

Fins a gener d'aquest any, els qui es quedaven a Suïssa havien de seguir pagant: En un article recentment abolit, la Llei d'Asil establia que havien de cedir a l'Estat el 10% del seu sou mensual per pagar el seu acolliment al país durant els deu anys següents a la resolució de la petició i fins a un màxim de 15.000 francs.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés