Publicat 16/05/2022 13:55

Subirats veu inslita la reacció de Maragall (ERC) per l'espionatge i demana "tranquillitat"

El ministre d'Universitats, Joan Subirats
Eduardo Parra - Europa Press

BARCELONA, 16 maig (EUROPA PRESS) -

El ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha qualificat d'inslita i totalment desmesurada la reacció del líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, sobre l'espionatge després de les municipals i ha demanat "tranquillitat".

"Els comuns també hem estat perjudicats per aquesta operació, d'alguna manera hem estat escoltats i se'ns ha estat controlant. Una mica de tranquillitat estaria bé perqu estem exagerant una mica", ha afirmat en una entrevista a TV3 aquest dimarts, recollida per Europa Press.

Maragall va assegurar diumenge en unes declaracions a Catalunya Rdio, recollides per Europa Press, que l'alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, i el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, es van beneficiar de l'espionatge del CNI sobre les negociacions per formar govern després de les eleccions municipals del 2019: "Per mantenir el poder tot s'hi val, fins i tot l'ajuda del CNI".

Així es va posicionar després que 'La Vanguardia' va publicar que el CNI va espiar amb Pegasus una persona pel seu coneixement sobre les negociacions per conformar l'alcaldia de la capital catalana.

Ha dit sentir-se directament afectat per les afirmacions de Maragall i ha insistit a reclamar que es constitueixi una comissió d'investigació al Congrés per esclarir l'ús de Pegasus: "Em sento afectat de que m'acusin d'haver participat en una operació d'aquestes característiques".

UNIVERSITATS

Subirats ha afirmat que el grau de consens respecte a la llei d'universitats amb els rectors és "significatiu" i ha assegurat que s'han modificat els aspectes més polmics del text després d'un procés d'intercanvi d'opinions.

Ha sostingut que "la universitat necessita un procés de transició i transformació important" que, al seu parer, passa per obrir les portes dels centres a totes les edats amb l'impuls de cursos curts de reciclatge i formació i per fer la carrera acadmica més atractiva per als joves.

Quan li han preguntat per la desigualtat en l'accés a la formació superior, ha considerat que Espanya est "perfectament situada" com a país que ofereix oportunitats universitries i que el repte est a estendre la formació mitjana entre la població que té el nivell bsic.

Ha qualificat de necessari destinar l'1% del PIB a les universitats i ha recordat que la destinació final dels fons la decideixen les comunitats, que són les que els reben: "No és només un problema que l'Estat posi més recursos", i ha destacat que Catalunya est --textualment-- molt lluny d'aquest llindar de l'1%.

Ha anunciat que el nombre de places de medicina s'ampliar en un 10% durant els prxims anys i ha convingut que es preveu que el 2027 comencin a faltar sanitaris d'algunes especialitats; no obstant aix, ha alertat que atesa la situació demogrfica encara caldr homologar títols estrangers: "No hem de veure únicament el procés de formació que tenim dins sinó també aprofitar el que ve de fora".

ÚS DEL CATAL

El ministre ha assegurat que "el compromís amb les guies docents és important" i que el control per part de l'alumnat que l'idioma docent correspongui amb el previst ser vinculant.

Ha qualificat de molt bona possibilitat l'acord assolit entre el PSC, ERC, els comuns i Junts per a la reforma de la llei de política lingüística --del qual Junts es va despenjar hores més tard-- i ha apostat per "intentar salvaguardar el mxim possible aquest factor tan positiu que ha estat la immersió lingüística en aquests anys".

BCOMÚ I REI EMRIT

Subirats ha defensat que per culminar "la transformació del model de ciutat" a Barcelona cal que l'actual alcaldessa, Ada Colau, ocupi un quart mandat.

Ha assenyalat l'actual vicepresidenta segona del Govern central, Yolanda Díaz, com l'"única persona capa d'articular" un espai conjunt d'esquerra de cara a les generals del 2023 que, al seu parer, ha de respectar la pluralitat i la diversitat de les diferents sensibilitats.

Sobre la possibilitat que el rei Joan Carles I torni a Espanya el 21 de maig tal com ha publicat aquest dilluns 'La Vanguardia', ha dit que la "transparncia i l'exigncia de responsabilitats continuen pendents", per la qual cosa ha demanat més informació sobre el comportament de l'emrit.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés