MADRID, 23 març (EUROPA PRESS) -
Adolfo Suárez és el segon president del Govern de l'Espanya democràtica sorgida de la Transició que ha mort, després que ho fes Leopoldo Calvo-Sotelo el maig del 2008.
D'aquesta manera, Suárez se suma al grup cada vegada més nodrit de personalitats mortes que van protagonitzar la Transició i van garantir el retorn de la democràcia al nostre país.
Molts dels integrants de l'esmentat grup van ser a més estrets col·laboradors d'Adolfo Suárez, com el mateix Calvo-Sotelo, qui li va substituir al capdavant del Govern espanyol quan l'expresident va decidir presentar la seva dimissió el 29 de gener del 1981, assetjat per les crítiques i les divergències en el si d'UCD.
La sortida de Suárez va convertir a Calvo-Sotelo en el segon president del Govern espanyol democràtic i en el primer en no ser elegit per les urnes.
El seu mandat, que va començar amb una votació d'investidura interrompuda per l'intent de Cop d'Estat del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, durarà fins al 1982, quan es va produir la primera victòria electoral del PSOE.
També formen part d'aquest significatiu col·lectiu de la història recent d'Espanya els pares de la Constitució ja morts, com el jurista, polític socialista i expresident del Congrés Gregorio Peces-Barba o el president fundador del Partit Popular Manuel Fraga, els dos morts el 2012.
Peces-Barba, elegit diputat del PSOE a les primeres eleccions de la democràcia i membre de la comissió encarregada de redactar la Constitució del 1978 en representació d'aquest partit, va morir el passat 24 de juliol del 2012 als 74 anys.
Després de les eleccions generals del 1982, en les quals el PSOE va obtenir la majoria absoluta, el jurista va ser elegit president del Congrés amb 338 vots a favor i cap en contra. Després d'aquesta etapa, que es va prolongar quatre anys, va abandonar les Corts i es va dedicar a l'ensenyament.
Aproximadament sis mesos abans de la mort de Peces-Barba, concretament el 15 de gener del 2012, moria als 89 anys Manuel Fraga, que va tenir una trajectòria política marcada pel seu paper com a ministre de Franco però també per haver estat una figura clau durant la Transició, moment en el qual va fundar Aliança Popular.
Així, malgrat que es qüestiona la seva tasca com a ministre de Governació en el Govern espanyol de Carlos Arias Navarro, va ser membre de la ponència que va redactar la Constitució del 1978 i va contribuir al consens necessari en aquests moments delicats.
De fet, va arribar a presentar al líder del PCE Santiago Carrillo en una conferència del Club Segle XXI.
Precisament, l'històric dirigent comunista també va morir durant l'any 2012, concretament el 19 de setembre, i als 97 anys. Amb Santiago Carrillo, Suárez va protagonitzar un dels moments més recordats de la Transició: la reunió secreta que tots dos van mantenir el 27 de febrer del 1977 per abordar la legalització del PCE, que llavors liderava Carrillo.
Un altre dels pares de la Constitució que ha mort els últims anys --el 4 de desembre del 2009 als 79 anys--, és Jordi Solé Tura, un dels dos ponents catalans de la Constitució Espanyola del 1978, al costat de Miquel Roca, i el que va aportar l'angle més esquerrà a la seva elaboració.
Solé Tura va ser un històric militant antifranquista a la clandestinitat, i un important membre de Bandera Vermella, del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) fins al 1986, i del PSC des del 1989.
A més, va ser ministre de Cultura amb el Govern socialista de Felipe González entre el 1991 i el 1993.
Alhora, el 27 de juliol del 2007 va morir Gabriel Cisneros, també pare de la Constitució en representació d'UCD i després veterà diputat del PP; de fet, no va deixar la seva tasca parlamentària tot i la seva malaltia.
Després de formar part del Govern de Suárez, Cisneros va passar a desenvolupar la seva tasca com a diputat per UCD durant les tres primeres legislatures de la democràcia, etapa en la qual va participar no només a la Ponència Constitucional encarregada de redactar la Carta Magna sinó també a les destinades a l'estudi de l'Estatut Basc i de diverses de les més importants lleis de desenvolupament constitucional.
