MADRID, 27 març (EUROPA PRESS) -
Els tres senadors d'Amaiur, Urko Aiartza, Amalur Mensizabal i Alberto Unamuzaga, així com el de Bildu, Iñaki Goioaga, i la d'ERC, Ester Capella, s'han absentat aquest dijous del Ple del Senat per desmarcar-se de la declaració institucional aprovada per assentiment amb motiu de la mort del primer president de la democràcia, Adolfo Suárez.
Tot i que la declaració ha sortit endavant igualment, ja que ha estat el senador de Fórum Asturias i portaveu de torn del Grup Mixt, Isidro Martínez Oblanca, el que va donar el seu consentiment al text durant la Junta de Portaveus celebrada dimarts, els cinc senadors d'Amaiur, Bildu i ERC --integrants del Grup Mixt-- han volgut mostrar el seu desacord absentant-se del ple, segons han explicat fonts d'aquestes formacions.
De fet, tant els abertzales com els nacionalistes catalans han criticat que Martínez Oblanca donés el seu vistiplau al text de la declaració institucional a la Junta de Portaveus del Senat sense consultar-ho abans amb aquestes tres formacions que també integren el Grup Mixt.
Els citats parlamentaris tampoc han estat presents durant el minut de silenci que han guardat els senadors després d'aprovar la declaració institucional, en què es posa de manifest la tasca de conciliació que, juntament amb el Rei, va desenvolupar Suárez "per poder portar a terme la Transició i per a, després, construir el sistema democràtic" actual.
REBUIG AL CONGRÉS
De la mateixa manera que els senadors, els diputats d'Amaiur i ERC del Congrés tampoc estaran presents aquest dijous quan el ple guardi un minut de silenci en memòria de l'expresident.
A més, el portaveu d'ERC a la cambra baixa, Alfred Bosch, ha anunciat, en la qualitat de portaveu aquest mes del Grup Mixt, el veto a la declaració institucional que es preparava al Congrés.
Segons ha explicat Bosch en roda de premsa, la seva formació rebutja el contingut de la declaració institucional que estava preparant la cambra baixa per discrepar dels elogis al Rei Joan Carles i de l'"enaltiment" al procés de Transició, que, segons la seva opinió, no va ser exemplar perquè ERC no va poder participar en les primeres eleccions democràtiques del 1977 per no estar legalitzada.
Al seu torn, Amaiur ha explicat en roda de premsa al Congrés que no volen donar suport a que es legitimi ni exalci el paper d'un expresident espanyol el mandat del qual, de la mateixa manera que els governs posteriors, han comportat conseqüències "negatives" per al País Basc.
Tal com ha criticat el portaveu parlamentari d'Amaiur al Congrés, Xabier Mikel Errekondo, tots els presidents des del 1976 han negat l'existència del poble basc i el seu dret a decidir i, per tant, Amaiur no potenciarà la figura d'un expresident que, a més, va ser protagonista "necessari" al costat del Rei de la "continuïtat" dels principis fonamentals del franquisme.
