Armero es va encarregar d'informar Suárez que la direcció del PCE, ja legalitzat, acceptava la Monarquia i la bandera vermella i gualda
MADRID, 23 març (EUROPA PRESS) -
El 27 de febrer del 1977 es va produir una de les reunions secretes més decisives per apuntalar els fonaments de la democràcia a Espanya: el lloc, un xalet a Madrid del llavors president de l'agència de notícies Europa Press, José Mario Armero; els protagonistes, Adolfo Suárez i Santiago Carrillo, un president del Govern espanyol i un altre secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE), encara il·legal, que es veien per primera vegada les cares.
El que va començar sent una trobada en la qual regnaven la desconfiança i les sospites mútues sobre les intencions d'un i un altre va acabar sent una llarga entrevista que es va prolongar durant vuit hores, temps en el qual els dos polítics van congeniar i que va donar com a resultat, poc temps després, la legalització del PCE.
Així ho relata el periodista Jesús Frías al capítol 26 del seu llibre 'D'Europa a Europa. 30 anys d'història viscuts des de la notícia', publicat el 2012, sobre les primeres tres dècades d'història de l'agència Europa Press.
PROMESA D'ACCEPTAR LA MONARQUIA I LA BANDERA
La reunió es va fer a instàncies de Suárez, amb la intenció d'arrencar de Carrillo la promesa definitiva que acataria la democràcia que s'estava construint, incloses, per descomptat, la Monarquia i la bandera nacional, tot i que els comunistes insistien en la defensa del sistema republicà i la bandera tricolor.
Va ser a través de José Mario Armero com el llavors cap del Govern espanyol va contactar amb el secretari general del PCE, concretant-se la cita el 27 de febrer del 1977 al xalet que el president d'Europa Press tenia al districte d'Aravaca, a les afores de la capital. Això sí, les condicions de tots va ser mantenir la trobada en el més absolut dels secrets.
Després d'unes inicials reticències del líder comunista, que havia de confiar cegament en Suárez i anar completament sol a la trobada per evitar que la cita sortís a la llum, els dos polítics es van trobar al xalet d'Aravaca: el president del Govern espanyol va arribar allà acompanyat del president d'Europa Press, mentre que Carrillo va anar-hi amb el cotxe particular d'Ana, la dona d'Armero.
La trobada, segons explica Jesús Frías al llibre, va començar amb la frase "Quantes hores de somni m'ha tret vostè!" pronunciada per Suárez, que va estendre la mà a Carrillo i aquest la va estrènyer.
Els dos polítics van congeniar des del principi i així va donar començament la que va ser qualificada per alguns com "la reunió més important de la transició", doncs Suárez va prometre que el PCE seria legal a Espanya després de gairebé 40 anys a la clandestinitat.
PRIMÍCIA D'EUROPA PRESS
La notícia de la legalització es va conèixer una mica més d'un mes després, el 9 d'abril del 1977, aquest any Dissabte Sant, i va ser facilitada en primícia per Europa Press.
Un 'flaix' de l'agència poc abans de la sis de la tarda va donar a conèixer la notícia que s'havia acabat de forjar aquest mateix dia al ministeri de la Governació.
A la data simbòlica del 14 d'abril es va produir la primera reunió del Comitè Central del PCE i aquí José Mario Armero va jugar un altre paper important: va ser el missatger que va transmetre a Carrillo la petició de Suárez perquè la direcció del Partit Comunista fes una declaració acceptant la unitat d'Espanya, la Monarquia i la bandera bicolor.
I així va ser. El Comitè Central, conscient de la delicada situació per la qual travessava la democràcia espanyola, va aprovar una resolució en tal sentit i novament va ser Armero l'encarregat de transmetre-li aquesta decisió a Suárez, portant-li personalment a La Moncloa el document redactat per l'òrgan de direcció del PCE.
