Urgeix un "canvi de la política penitenciària" que comenci amb excarcerar presos d'ETA majors de 70 i amb malalties "greus"
SANT SEBASTIÀ, 24 juny (EUROPA PRESS) -
El portaveu de Sortu, Pernando Barrena, ha constatat que existeix una "evident distància" en la "visió" des de la que l'esquerra abertzale (IA) i Podemos aborden "el conflicte polític" basc. A més, ha urgit al Govern espanyol un canvi de la política penitenciària que comenci amb l'excarceració dels presos de la banda terrorista majors de 70 anys i aquells amb malalties "greus i incurables".
En una roda de premsa sobre política penitenciària a la seu de Sortu a Sant Sebastià, Barrena, acompanyat de la també portaveu de Sortu Amaia Izko, ha respost en aquests termes després de preguntar-li els periodistes sobre les últimes declaracions del dirigent de Podemos, Pablo Iglesias, en les que afirma que l'activitat terrorista d'ETA ha causat "molt dolor" i té "explicacions polítiques".
El portaveu de Sortu ha assenyalat que "no és la posició" de l'esquerra abertzale (IA) però la respecten. Barrena ha indicat que explicar per què no comparteixen posició "donaria per a diverses rodes de premsa i conferències", i ha afirmat que es tracta de formacions polítiques "molt diferents" que responen "a cultures polítiques molt diferents".
"Nosaltres sempre hem dit que el conflicte polític, evidentment és això, un conflicte d'origen polític, i que més enllà de totes les expressions de violència que concorren en ell i que evidentment són urgents i necessàries de superar, hi ha un substrat polític que ha de ser abordat per solucionar definitivament aquest problema", ha apuntat.
En aquest sentit, ha defensat que "pot haver coincidències en el discurs" amb Podemos, però "en aquesta declaració i altres que s'han sentit a líders de Podemos hi ha una evident distància en la visió des de la que s'aborda el tema" respecte a la IA. "És evident que partim de posicions bastant diferents", ha afegit.
Malgrat això, ha opinat que "és lògic en certa manera que això ocorri" i ha apostat per mirar "cap a un futur al qual puguem tenir nivells de col·laboració i d'acord amb qualsevol que pensi que el conflicte polític ha d'abordar-se en claus polítiques i que necessita solucions".
POLÍTICA PENITENCIÀRIA
D'altra banda, Barrena i Izko han urgit un "canvi en la política penitenciària", ja que la que està en vigor "no té cap justificació, ni legal ni política", com, segons la seva opinió, tampoc la té "la lògica política que la va crear".
En aquest sentit, han denunciat que mesures com la dispersió o l'anomenada 'doctrina Parot' són "instruments d'una política antiterrorista que mai ha estat compatible amb els drets humans" i que, a més, responen "a una situació que no té res a veure amb la del 2014".
Els portaveus de Sortu han reclamat que cal abordar la situació dels 11 presos d'ETA que ara mateix pateixen "malalties greus i incurables" les quals "haurien de ser ateses fora de l'àmbit penitenciari", en concret s'han referit a dos casos "d'una gravetat extrema", els d'Ibon Iparragirre i Ventura Tomé.
També s'han referit al Fòrum Social per a l'Impuls del Procés de Pau, celebrat el cap de setmana passat, en què experts "han conclòs que la legislació penitenciària vigent ofereix vímets legals suficients per abordar un procés d'excarceració", cosa per a la qual segons Sortu "només fa falta voluntat", ja que és l'actual política penitenciària "la que no compleix amb la Llei penitenciària en vigor".
Sobre aquesta qüestió, han afirmat que tant la Llei General Penitenciària, com el Reglament Penitenciari en vigor "ofereixen ressorts suficients per a aquest canvi d'enfoc necessari, per mitjà d'una aplicació progressista, que permeti que els presos polítics bascos puguin ser traslladats a presons basques per més tard ser subjectes d'un procés d'excarceració".
PETICIONS TRASLLAT
També s'han referit a les peticions individuals de trasllat a presons basques per part de presos de la banda terrorista, alguns dels quals "han començat a rebre respostes negatives basades en valoracions que no estan recollides en cap reglament". Davant això han exigit al Govern espanyol que "compleixi amb la seva pròpia legislació penitenciària i atengui de manera positiva les peticions de repatriació dels presos polítics bascos".
"La política penitenciària que s'aplica avui no és la base per a la normalització política i social d'aquest país", han incidit, per afegir que aquesta afirmació no respon només a la posició "de part" de la IA, sinó que és "el que diu la majoria social basca" i també "els experts, juristes i magistrats que van participar al Fòrum Social".
Barrena ha advertit que la legislació penitenciària "diu el que diu, i un altre tipus exigències ètiques o morals seran això, exigències morals, que s'han de tenir molt en compte per a la convivència, però mai condicions exigibles com a plus polític o d'humiliació a algú que ja ha apostat per les vies pacífiques i democràtiques i que es compromet a no utilitzar els mètodes del passat", i ha recordat que "aquest és el compromís dels presos polítics bascos".
Alhora, ha subratllat que "el binomi vencedors i vençuts no ha funcionat enlloc del món si no ha estat a través de victòries militars que han enquistat i perpetuat els conflictes", per contra, "les societats que han aconseguit o estan en vies d'aconseguir la normalització social i política han abordat processos d'excarceració dels presos, han acordat esquemes de reparació a totes les víctimes que han patit la violència, i han culminat programes de desarmament i desmilitarització".
Barrena i Izko han advocat per "donar passos en clau positiva" i així han realitzat "una crida als qui encara no ho han fet que es moguin, que apostin per la pau, que possibilitin nous escenaris de resolutius", perquè "és el moment dels governs, el canvi de la política penitenciària sense més dilació, començant amb la llibertat dels més grans de 70 anys i la llibertat dels presos amb malalties greus i incurables".
