Actualitzat 13/01/2016 14:30 CET

Sortu revela els compromisos del PSOE amb ETA el 2011: Aiete, presos i la legalització de l'esquerra abertzale

Manifestación por los presos de ETA, Sare, Enero 2016
EUROPA PRESS

MADRID, 13 Gen. (EUROPA PRESS) -

   L'històric dirigent de Batasuna, Rufino Etxeberria, actualment a Sortu, va pronunciar aquest dimarts una conferència a Pamplona en què, en nom de l'esquerra abertzale, va revelar "per primera vegada" els acords als quals va arribar el Govern socialista el 2011 amb ETA per mitjà dels mediadors internacionals. Ara demana al nou Govern central que resulti de les eleccions del 20D que reprengui aquells compromisos.

   Entre allò relatat per Etxeberria, destaca el compromís de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero de donar suport a la legalització de l'esquerra abertzale, l'acostament dels presos a les presons del País Basc i Navarra i permetre la celebració de la Conferència d'Aiete, pas previ al cessi definitiu d'ETA.

   "És la primera vegada que l'esquerra abertzale fa públic gairebé tot el que exposarem avui aquí", va començar dient Etxeberria, qui va aclarir que la informació de la qual disposen "ha estat recollida en la seva integritat de mans dels mediadors i facilitadors internacionals".

   Segons va explicar, "en una reunió" a la qual els van convocar aquests mediadors "uns dies abans de la Conferència d'Aiete", els van donar a conèixer "els detalls de la situació gestada al llarg del 2011". "Ens van donar detalls al voltant a la conferència que s'anava a fer aviat", diu.

   La Conferència d'Aiete, celebrada el 17 de novembre del 2011 amb la participació de totes les forces polítiques basques --excepte el PP-- va ser l'avantsala de la declaració del cessi definitiu de la violència d'ETA, decretat tres dies després.

"FULL DE RUTA RESULTANT"

   "Ens van fer saber que la Conferència d'Aiete era fruit de la dinàmica de relacions mantinguda pels mediadors internacionals amb el Govern del PSOE i amb l'organització ETA, i que la seva feina com a facilitadors comptava amb l'aprovació de les dues parts", ha explicat Etxeberria, qui ha afegit que els mediadors els van informar sobre "un document que era resultat de la dinàmica de relacions que havien mantingut per separat amb les dues parts. L'esmentat document portava per títol 'Full de ruta resultant'".

   Aquest full de ruta "tenia el beneplàcit del Govern del PSOE i de l'organització ETA" i constava de "setze punts", si bé Etxeberria ha admès que "els mediadors internacionals" els van subratllar que tots els punts "no comptaven amb el vistiplau del Govern espanyol i que alguns d'ells van quedar pendents de desenvolupar-se més endavant".

   Els punts que sí que comptaven amb el vistiplau de l'executiu espanyol eren els següents, segons va relatar ahir Etxeberria: "Excarceració dels presos (d'ETA) greument malalts", "millora de les condicions de vida dels presos", "trasllat escalonat dels presos polítics bascos a Euskal Herria" i l'"establiment de la delegació d'ETA en un estat europeu".

PENDENT D'ACORD

    Per la seva banda, "els temes que la delegació d'ETA havia d'estudiar i acordar amb els representants del Govern espanyol eren els següents": "Retorn a casa dels presos", "retorn dels refugiats (els etarres fugits)", "desarmament", "desmilitarització" (sortida de les forces de seguretat i l'Exèrcit del País Basc i Navarra) i "posada en marxa de mesures d'ajuda per a la reincorporació a la vida social dels presos i refugiats després del seu retorn".

   Segons va relatar Etxeberria, altres compromisos eren fer la Conferència d'Aiete amb la col·laboració del Govern espanyol i "donar suport a política i institucionalment la via perquè l'esquerra abertzale il·legalitzada recuperés la situació de legalització".

   El 2011 l'esquerra abertzale es va presentar a les eleccions municipals dins de la coalició Bildu, les candidatures del qual van ser anul·lades pel Tribunal Suprem a instàncies dels serveis jurídics de l'Estat, però després el Tribunal Constitucional va permetre la seva participació en els comicis de maig d'aquest any. Cinc mesos després, ETA va anunciar el cessament de la violència.

   Per la seva banda, també el febrer del 2011 Sortu va presentar els seus estatuts, en els quals manifestava el seu rebuig a la violència d'ETA, tot i que precisant que només en el cas que es tornés a produir en el futur (en aquell moment la banda tenia en suspens les seves "accions armades ofensives"). El Tribunal Suprem va prohibir la seva inscripció en  el registre de partits en considerar-la continuadora de Batasuna, però el juny del 2012 va ser legalitzada pel Tribunal Constitucional.

EL PP VA ENVIAR UN MISSATGER, SEGONS PLA

   Etxeberria va lamentar que després de les eleccions generals de novembre del 2011 el Govern del PP "no va acceptar ni el full de ruta acordat pel Govern del PSOE amb els mediadors internacionals ni els compromisos adquirits". "Va respondre dient que posava el comptador a zero, tot i que va permetre que la delegació d'ETA romangués durant mesos al lloc on era i, tal com va fer saber fa poc David Pla (últim cap d'ETA), fins i tot va enviar un missatger a estar amb la delegació d'ETA", ha afegit.

   El desembre passat, l'excap d'ETA David Pla --detingut un mes abans-- va concedir una entrevista al diari 'Gara' en què assegurava que el temps que la cúpula de la banda terrorista va estar a Oslo sota protecció del Govern noruec va rebre la visita d'un enviat de l'executiu del PP. Però afegia que quan aquesta persona va tornar a Madrid, el Govern de Mariano Rajoy no el va voler rebre.

    David Pla feia un recorregut de les gestions realitzades "en aquests últims cinc anys" per ETA, inclosos els 16 mesos entre el 2012 i el 2013 en els quals ell, Iratxe Sorzábal i 'Josu Ternera', van estar en diferents fases al país nòrdic, segons diu, amb l'aprovació primer de José Luis Rodríguez Zapatero i "el consentiment", ja després, de Mariano Rajoy.

   En la seva conferència d'ahir a Pamplona, Etxeberria va exigir al nou Govern central que sorgeixi després de les eleccions del 20 de desembre "que servei del calaix l'anomenat 'Full de ruta resultant' i que el compleixi utilitzant els mitjans necessaris".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés