BARCELONA, 3 oct. (EUROPA PRESS) -
L'ex-secretari general de l'OTAN, exministre i president d'EsadeGeo, Javier Solana, ha defensat que Europa ho est fent bé en el conflicte d'Ucrana, perqu va trencar els contractes dels gasoductes Nord Stream 1 i 2, i que no va a l'atac perqu "no neix per anar a la guerra".
Ho ha dit aquest dilluns en una trobada del 'Cercle Financer' de la Societat Econmica Barcelonina d'Amics del País (Sebap) sota el títol 'El món que ve a la vista de la situació geopolítica' al costat del vicepresident de la Fundació La Caixa, Juan José López-Burniol.
Ha destacat que en temes de seguretat i defensa, Europa est avanant molt, al seu parer, i ha insistit que el vell continent el que ha de fer és anar a una guerra defensiva: "Aquesta sí que ha de fer-la i per tant hem de fer el que creguem necessari".
Solana ha defensat a més que els Estats Units i l'OTAN no són part d'aquesta guerra: "Si fossin part d'aquesta estaríem a la Tercera Guerra Mundial, i hem tingut moltíssima cura perqu aix no passés. Estaríem amb armes nuclears des de fa molt temps".
Sobre la pandmia, Solana també ha lloat la resposta europea enfront de la dels Estats Units, i en concret l'articulació dels fons Next Generation EU, perqu trenca amb el que es va fer davant la crisi de 2008: "Ara sí hi ha hagut acord. Aix és importantíssim".
Ha recordat que a Europa era molt difícil que hi hagués una política comuna energtica quan les bases de cada país tenien una diferenciació tan enorme en energia: "L'anem a fer, i l'anem a fer després d'haver patit molt, per no tinguis dubte que es far".
PUTIN: FALTA D'APROXIMACIÓ
Solana, a l'inici de la seva intervenció, ha fet un reps dels fets que han derivat en l'actual conflicte bllic a Ucrana, des de la fi de la Unió Sovitica (URSS) després de la caiguda del mur de Berlín en 1989, fins al conflicte a Crimea el 2014, passant per l'elecció de Vladimir Putin com a president de Rússia el desembre de 1999.
L'ex-secretari general de l'OTAN considera que, amb l'atemptat de el 11 de setembre de 2001 als Estats Units, els nord-americans van decidir anar a la "venjana" contra Bin Laden, i es van oblidar de tota la resta, quan encara s'estava negociant com arreglar la ruptura de la URSS.
"Putin es va creure que seria un personatge com Gorbatxov --qui va dirigir la URSS entre 1985 i 1991, sent el seu últim líder-- i es va trobar que ningú li feia cas. Els grans líders estaven a una altra cosa", ha assenyalat.
A més, ha destacat que anys més tard també van passar coses importants, com el 2008, quan Rússia va realitzar a Gergia el primer atac a un país exsovitic: "El que va passar llavors és que Rússia es va emportar dues províncies de Gergia i ningú va respondre. Tothom mirava els JJOO de Pequín perqu tots estaven allí".
També ha destacat que sis anys més tard, el 2014, es produeix la ruptura de Putin amb Ucrana, anant a la guerra amb Crimea perqu estava negociant un tractat de lliure comer amb la UE.
A tot aix, Solana ha concls que el problema va ser per Putin i per no haver estat capaos fa anys d'haver mantingut proximitat quan s'havia d'haver tingut: "En la diplomcia cal estar tots els dies cuidant, i cal fer-ho amb les persones".
"Quan vols ser bon diplomtic és el que has de fer, quan deixes abandonada una persona un temps i vols recuperar-la no és la mateixa i llavors tens els problemes que tornen una altra vegada. Vam tenir moments de falta d'aproximació i companyia a Putin i es va posar de costat", ha assenyalat.
ESTATS UNITS-XINA
Per a Solana, no obstant aix, el més important en els propers mesos ser la relació entre els nord-americans i els xinesos: "La batalla més important que tenim en aquest moment sens dubte és els Estats Units-la Xina".
Ha advertit que la Xina, durant tot aquest temps, ha desaparegut del debat, i el proper 14 d'octubre comenar el congrés "més important de la seva histria", amb el qual reelegiran per tercer vegada president a Xi Jinping.
Ha sostingut que el que cal veure és qui acompanyen al primer mandatari xins i que, a partir de llavors, se sabr qu passar a Xina i al món, alguna cosa que es produir un mes abans de les primries nord-americanes: "Els Estats Units estan trencats i l'única cosa que els uneix és l'odi a Xinesa".
BURNIOL
Per la seva banda, Burniol ha destacat que amb la revolució tecnolgica i la globalització ha arribat l'ocs d'occident, després que aquest aconseguís el seu zenit a principis del segle XX i hagi anat experimentat un "descens evident".
"L'abandonament de l'Afganistan --en referncia a la retirada de tropes nord-americanes al maig de 2021-- ha estat una imatge que prova una mica la situació en la qual ens trobem, és una situació de canvi radical: l'erosió d'ordre mundial anterior", ha raonat Burniol.
Ha advertit d'una situació de canvi, en la qual l'antic món se n'est anant i est arribant un nou ordre global: "El nou és la velocitat de canvi", i ha dit que multitud d'activitats i serveis patiran un canvi radical en els propers temps.
FAINÉ
El president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, ha dit que els experts diuen que la pandmia ha suposat la fi de l'etapa des de la caiguda del mur de Berlín i que ara s'inicia un nou cicle geopolític on, segons ell, les incerteses guanyen a les certeses.
També ha dit que la geopolítica ho condiciona tot i que en aquests moments la situació de geografia política se situa en el centre de les seves preocupacions perqu afecta al benestar de les persones.
