El Govern far una declaració immediata i els partits fa mesos que aborden una rplica
BARCELONA, 11 oct. (EUROPA PRESS) -
El Govern, el Parlament, partits sobiranistes i entitats socials preparen la resposta a la sentncia del Tribunal Suprem per l'1-O, i s'abordar en dos mbits: la mobilització ciutadana per protestar contra la resolució i, d'altra banda, la resposta política en l'mbit institucional i dels partits.
El segon nivell provoca més interrogants, perqu els dirigents independentistes no han concretat les intencions: tots coincideixen en una resposta transversal, consensuada i amb tots els sectors sobiranistes -inclosos els comuns- i han reconegut públicament que negocien fa mesos un acord, sense transcendir-ne el contingut.
No obstant aix, alguns partits ja han fet algunes propostes, com la d'ERC d'un govern de concentració juntament amb la de JxCat, comuns i CUP -descartat per comuns i cupaires-, i els republicans també han plantejat anticipar eleccions, cosa que topa amb la voluntat dels seus socis al Govern.
La CUP aposta per una campanya "nacional i internacional" que demani l'amnistia dels presos sobiranistes si els condemnen, i que es vinculi amb aplicar el dret d'autodeterminació.
ERC, JxCat i alguns presos -com el president d'mnium, Jordi Cuixart-, veuen amb bons ulls la reivindicació de l'amnistia per els comuns veuen difícil que aquesta proposta prosperi i aposten per reformar el Codi Penal per aconseguir la seva llibertat.
GOVERN I PARLAMENT
Un dels focus després de la sentncia ser la reacció del Govern: de moment la consellera de Presidncia i portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, ha desvelat que hi haur una declaració institucional immediata després de la resolució, que la liderar el president Quim Torra i que es veur el posicionament i el camí que vol seguir la Generalitat.
L'endem d'aquestes declaracions de Budó, Torra va parlar durant la sessió de control parlamentari al president i va traslladar el focus cap a la resposta que creu que ha de donar el Parlament: va demanar a la cambra una resposta institucional que es basa en "l'autodeterminació, la democrcia i els drets humans".
IRRUPCIÓ DEL TC
Aquesta mateixa setmana el Tribunal Constitucional (TC) ha aprovat un incident d'execució contra resolucions de la cambra i ha advertit els membres de la Mesa i el seu president, Roger Torrent, de les responsabilitats penals que poden tenir si no paralitzen iniciatives parlamentries contrries a les resolucions de l'alt tribunal.
Per aix, tramitar i votar iniciatives al Parlament que es ratifiquin en el dret d'autodeterminació podria provocar que acusin Torrent i els membres de la Mesa de presumpta desobedincia.
Davant d'aix, Torrent ha assegurat que no impedir cap debat i que defensar la llibertat d'expressió de tots els diputats, per ha advertit que caldr analitzar si les accions del Parlament "serveixen per avanar, per obrir escenaris millors, o si bé no tenen cap sentit prctic i queden al terreny merament simblic o retric".
EL CARRER
L'ANC i mnium Cultural ja han anunciat les Marxes per la Llibertat: cinc marxes d'uns 100 quilmetres cap a Barcelona des de Girona, Tarragona, Trrega (Lleida), Vic i Berga (Barcelona), i que seran dimecres, dijous i divendres després de la sentncia.
A més, l'ANC ja ha cridat a mobilitzar-se quan es publiqui la sentncia, ja sigui sortir al carrer, fer soroll o parar el cotxe i fer sonar la botzina: "Siguis on siguis, quan surti la sentncia atura't i fes-te sentir", diu mitjanant un vídeo en les xarxes socials.
L'entitat també ha demanat que la població pari atenció a les xarxes socials per conixer les convocatries que l'ANC i mnium faran aquell mateix dia a les 20.00; promour enganxar cartells a tot Catalunya; i a més la convocatria d'una gran manifestació diumenge.
Una de les accions que és clara és la vaga general que han convocat el divendres 18 d'octubre els sindicats Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), que els darrers anys han promogut vagues relacionades amb el procés independentista.
TSUNAMI DEMOCRTIC
El setembre es va anunciar en les xarxes socials el Tsunami Democrtic, una iniciativa que es defineix com una plataforma de la societat civil, i a la qual tots els partits independentistes van donar el seu aval de manera immediata, també mitjanant les xarxes.
Han ems missatges mitjanant les xarxes -el seu canal a Telegram supera els 115.000 subscriptors- en les quals s'ha avisat que la resposta ser "immediata" quan es publiqui la sentncia, i ha fet una crida perqu la ciutadania deixi de fer el que estigui fent i es mobilitzi quan s'emeti la resolució.
Han advertit que la resposta que "s'ha organitzat pretén crear una situació de crisi generalitzada a l'Estat espanyol que es perllongar en el temps," i que s'exerciran accions de desobedincia civil de manera intermitent, tot i que no les desvela.
CDR I ESTUDIANTS
Un altre dels actors que criden a sortir al carrer són els CDR, que han preparat accions "sorpresa" de desobedincia civil no violenta -i al marge del Tsunami-, i també s'han sumat a les Marxes per la Llibertat.
El Sindicat d'Estudiants (ES) ha convocat una vaga de 72 hores que comenar el dimecres 16 d'octubre, i que preveu manifestacions el dijous 17 a Barcelona, Tarragona i Girona.
CECOR
Davant les manifestacions de protesta previstes, s'establir un Centre de Coordinació (Cecor) a la Conselleria d'Interior on hi haur comandaments operatius dels Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Gurdia Civil, mentre que la Delegació del Govern central crear en parallel una taula de seguiment.
En el Cecor l'actuació dels cossos policials la lideraran els Mossos -cos amb la competncia en ordre públic a Catalunya- i les ordres les donaran els comandaments policials, que fa setmanes que fan reunions tcniques per enllestir la coordinació.
El Cecor estar activat 24 hores al dia quan es conegui la sentncia, i participaran també comandaments de la Gurdia Urbana de Barcelona i del Servei Catal Trnsit (SCT).
