Anuncia més protestes a Catalunya el 12 i el 16 de febrer i fa una crida a fer vaga general el dia 21 d'aquest mes
BARCELONA, 7 (EUROPA PRESS)
Les entitats i els partits sobiranistes han anunciat aquest dijous una "gran manifestació" el dissabte 16 de març a les 18 hores a Madrid per protestar contra el judici de l'1-O al Tribunal Suprem, perquè consideren que és un atac als drets civils i polítics dels dirigents independentistes encausats.
En una roda de premsa conjunta celebrada al Palau Robert de Barcelona, han anunciat també més manifestacions: el dimarts 12 de febrer a la tarda a les quatre capitals de província catalanes i a Tortosa (Tarragona), i el dissabte 16 de febrer a la Gran Via de Barcelona.
Entre els assistents a l'acte, ha destacat el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens; Sergi Sabrià i Marta Vilalta (ERC); Míriam Nogueras (PDeCAT); Toni Morral (Crida); Gemma Geis (JxCat); Carles Riera (CUP); Assumpció Laïlla (Demòcrates) i Joan Josep Nuet (CatComú).
També els expresidents del Parlament Joan Rigol i Núria de Gispert; l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie; el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri; Meritxell Lluís (Associació Catalana pels Drets Civils); la periodista Pilar Rahola i el productor Josep Maria Mainat, entre d'altres.
Més enllà de les manifestacions, també han demanat que el 12 de febrer els treballadors es concentrin a les 12 hores i durant 10 minuts davant dels centres de feina, i que el dijous 21 de febrer se sumin a la vaga general convocada pel sindicat Intersindicial-CSC.
MADRID
Els encarregats de presentar les mobilitzacions han estat David Fernández, Martí Anglada, Anna Sallés i Estel Solé, i en ser preguntats pels detalls de la marxa a la capital d'Espanya, han dit que només poden avançar que esperen comptar amb el suport del "Madrid solidari".
No han aclarit si compten amb el suport de formacions estatals que han mostrat sensibilitat amb el dret a decidir com Podem i IU, però Fernández ha reivindicat que en el passat l'esquerra madrilenya ja ha mostrat "molta receptivitat" amb aquestes iniciatives.
UNITAT
Segons Fernández, la roda de premsa d'aquest dijous per anunciar mobilitzacions conjuntes és el tret de sortida d'un "espai unitari" a favor de la mobilització social, i ha assegurat que no seran les últimes protestes que convoquin.
El missatge en totes les protestes serà que "organitzar un referèndum no és un delicte, que votar no és un delicte, que decidir no és un delicte i que mobilitzar-se no és un delicte", per la qual cosa s'acusarà el Suprem d'estar protagonitzant un judici polític sense garanties.
"Per això fem un emplaçament a sortir als carrers. Per això fem una crida a la mobilització. Pels drets civils, polítics i socials. Per l'autodeterminació. Pel dret a decidir-ho tot", ha conclòs Estel Solé.
VAGA GENERAL I COMPLICITATS
Els dos principals sindicats de Catalunya, UGT i CCOO no s'han sumat a l'aturada general del dia 21 i, en ser preguntats per aquest assumpte, Fernández ha dit que respecten la llibertat sindicial, però també apel·len "tots els treballadors i treballadores" de Catalunya a secundar la mobilització aquell dia.
Fernández, exdiputat de la CUP al Parlament, ha dit que durant el conjunt de mobilitzacions esperen comptar amb la complicitat de persones d'altres punts de l'Estat perquè el procés judicial del Suprem "és un judici contra el poble català i contra tots els pobles de l'Estat espanyol".
Anglada ha afirmat que aquest dijous volen iniciar un nou cicle de mobilitzacions que arribi "a tots els àmbits de la societat catalana, des de l'economia i el treball, fins als barris i pobles", i també agents polítics, sindicals, socials i veïnals.
Per reivindicar la transversalitat de les seves propostes, Solé han assegurat que "aquesta iniciativa no pertany a cap partit polític, ni a cap associació política, social i sindical, i tampoc no s'enquadra en cap plantejament partidista que no sigui la defensa general dels drets civils, polítics i socials".
Sallés ha manifestat que és un dels judicis més importants en dècades "i probablement el més gran des de la dictadura franquista" que respon, en la seva opinió, a una causa general contra els organitzadors governamentals i de la societat civil del referèndum de l'1-O.
