El màxim tribunal francès falla que l'exmandatari tenia immunitat com a cap d'Estat
MADRID, 25 jul. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Cassació de França, la més alta instància judicial del país, ha anul·lat aquest divendres l'ordre d'arrest emesa el 2023 contra l'expresident sirià Bashar al Assad per la seva suposada complicitat amb crims de guerra i contra la humanitat pels atacs amb armes químiques executats a l'agost de 2013 contra Ghuta Oriental, en dictaminar que cap excepció pot aixecar la immunitat personal d'un cap d'Estat en funcions.
Com l'ordre d'arrest es va emetre al novembre de 2023, quan A l'Assad "encara era cap d'Estat en exercici", la mesura és "il·legal", segons ha explicat el president del tribunal, Christophe Soulard, durant una audiència pública. Per a això, s'ha recolzat en que el dret internacional consuetudinari no reconeix cap excepció ni limitació a la immunitat d'un cap d'Estat en exercici quan sigui sospitós de crims de lesa humanitat o de guerra.
D'aquesta forma, ha rebutjat els arguments de la Fiscalia, que deixava de costat la immunitat personal al·legant que des de 2012 París no considerava Al Assad com el "legítim cap d'Estat en exercici" a la llum dels "crims massius comeses per les autoritats sirianes".
"L'ordre d'arrest del 13 de novembre de 2023 ha de ser anul·lada" i reconeix que aquesta anul·lació no afecta a la validesa d'una ordre d'arrest emesa després de la pèrdua de la condició de cap d'Estat en exercici, ja que va ser enderrocat al desembre de 2024 i al gener de 2025 la Justícia francesa va emetre una nova ordre per "crims" comesos durant el seu mandat.
Amb tot, ha subratllat que "immunitat no és el mateix que impunitat", ja que "no exonera de responsabilitat penal a qui es beneficia d'ella", i, d'altra banda, ha indicat que "la immunitat personal és temporal, ja que es limita al període del mandat, si bé "després de cessar en el càrrec és probable que un cap d'Estat es beneficiï d'immunitat funcional".
Els atacs pels quals va demanar la seva detenció van tenir lloc a l'agost de 2013 i van provocar centenars de morts, si bé no existeix un balanç clar de víctimes. Els experts sí van confirmar l'ús de gas sarín, prohibit pel Dret Internacional, i encara que el règim d'Al Assad mai ha reconegut l'autoria, sí ho van entendre així potencies com Estats Units o la Unió Europea. El Govern sirià per la seva banda va apuntar als rebels com a responsables de l'incident.
Tant a Ghuta Oriental com a altres llocs on també es van registrar crims similars, entre ells Duma i Adra, el patró era similar, ja que es tractava de zones controlades per forces opositores al règim d'Al Assad.
Les forces rebels, encapçalades pel grup jihadista Hayat Tahrir al Sham (HTS) i les seves faccions aliades, van prendre a principis de desembre de 2024 Damasc després d'una ofensiva llampec que va provocar la caiguda Al Assad, que va fugir junt amb la seva família a Rússia.
