BARCELONA, 3 nov. (EUROPA PRESS) -
El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha vist en l'ús de l'article 155 una "violació del dret de participació política", tant dels càrrecs electes com de tots els electors, independentment de l'opció que van votar, i que està protegit per la Constitució i el Conveni europeu de drets humans, ha dit en roda de premsa aquest divendres.
"Sembla que és contrari a preceptes constitucionals assumir per part del Govern d'Espanya la competència de dissoldre el Parlament i convocar eleccions", ja que no figura en cap precepte, i ha considerat que la interpretació que ha fet el Senat i el Govern central d'aquest article sembla contrària a l'article 2 i el títol VIII.
Ribó ha afegit que tant els diputats com els ciutadans poden impugnar-lo en empara constitucional, presentant un recurs, i ha advertit que el fet que des del dilluns es governi la Generalitat a distància des d'instàncies alienes a la voluntat expressada per la ciutadania implica "risc de mala administració i de potencials violacions de drets".
Ha criticat que l'aplicació del 155 no ha fixat un límit temporal de l'excepcionalitat i que s'ha "ignorat que en el marc jurídic espanyol hi ha instruments molt menys lesius" per a l'ordenament i l'autogovern que l'ús d'aquest article i del codi penal, com per exemple quan el TC ha declarat inconstitucionals o suspès lleis.
VIA PENAL
Sobre la imputació penal del Govern destituït i la Mesa del Parlament, ha considerat que "totes les vies legals i institucionals haurien de prevaler sobre la via penal" per resoldre conflictes politicoinstitucionals, sobre la qual cosa ha dit que encara hi ha espai i temps per a un diàleg sincer.
Ha considerat "desproporcionada" la presó per a part del Govern destituït i dels líders de l'ANC i Òmnium Cultural, que podria vulnerar els seus drets, i també ha vist desproporció en la qualificació penal de rebel·lió per descriure els fets ocorreguts, sobre els quals ha afirmat que les manifestacions van ser exemplars pel seu civisme.
"S'està criminalitzant el dret a la manifestació i amb efectes retroactius", ha lamentat, i ha considerat que, des del dret al poder judicial, pot donar-se una transgressió del dret al jutge predeterminat per llei perquè hauria d'haver-se tractat des de la jurisdicció ordinària de Catalunya, i en primer lloc del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Ha demanat que els comicis del 21-D es desenvolupin amb plenes garanties democràtiques, "sense cap amenaça ni advertència en relació amb els resultats", i que el Govern central es comprometi públicament a retirar després les mesures excepcionals adequades.
INFORME A INSTÀNCIES EUROPEES
El síndic ha explicat que ha dipositat aquest informe en el registre del Parlament i que també ho ha transmès al comissari europeu dels Drets Humans, amb el qual ha dit que s'ha posat en contacte aquest divendres, així com l'agència de drets fonamentals de la UE i la xarxa de defensors del poble de la qual forma part.
També ho ha transmès als defensors del poble de la resta d'Espanya --incloent-hi l'estatal-- i al Congrés dels diputats, en el qual ha esperat que pugui escoltar-se, com en una ocasió es va fer amb un contrainforme que va fer SCC davant un informe del síndic, amb la "paradoxa" que no s'havia escoltat a l'informe previ.
