Publicat 16/02/2021 16:01CET

El Síndic de Greuges demana "equiparar la llibertat d'expressió a Espanya" a la doctrina del TEDH

Pablo Hasel al rectorat de la Universitat de Lleida. Catalunya (Espanya), 15 de febrer del 2021.
Lorena Sopêna i Lòpez - Europa Press

BARCELONA, 16 febr. (EUROPA PRESS) -

El Síndic de Greuges ha reclamat, arran de l'empresonament del raper Pablo Hasel, revisar la legislació i doctrina jurisprudencial per "equiparar la llibertat d'expressió a Espanya a la doctrina europea", perquè considera que la condemna per injúries a la Corona no ha tingut en compte el posicionament del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre aquest delicte.

En un comunicat aquest dimarts, ha instat a "explorar amb celeritat les vies més adequades per posar en llibertat el cantant Pablo Hasel", que ha ingressat a la presó aquest dimarts perquè va ser condemnat per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona en les seves cançons.

El Síndic ha remarcat que un informe del 2017 "ja assenyalava les regressions en matèria de llibertat d'expressió a tot l'Estat", i ha sostingut que des de la reforma del Codi Penal del 2015 hi ha hagut un augment --que qualifica d'exponencial i abusiu-- en la persecució dels delictes d'enaltiment del terrorisme.

Ha afirmat que aquest tipus penal està previst per a delictes de propaganda terrorista que impliquen amenaces reals i imminents d'atemptats però "en la pràctica només s'aplica a cantants, actors i artistes que l'única cosa que pretenen és qüestionar el sistema i cridar l'atenció", i s'ha referit a cantants o piuladors com Valtònyc, César Strawberry, Cassandra, la Insurgencia i Evaristo Páramos.

Creu que aquestes causes "reflecteixen un pobre concepte de la llibertat d'expressió de la Fiscalia i la judicatura" i reclama revisar els delictes d'enaltiment del terrorisme i d'injúries a la Corona.

LES INJÚRIES AL REI SEGONS EL TEDH

Pel que fa al delicte d'injúries al rei, afirma que en el cas de Hasel s'ha ignorat la sentència del TEDH del 2018 que va tombar una condemna per cremar fotos del cap de l'Estat, que l'Audiència Nacional va considerar un atac personal al monarca.

Quan va revisar la condemna, el Tribunal d'Estrasburg ho va considerar "una denúncia de què representa el rei com a cap i símbol de l'aparell de l'Estat" que es pot emmarcar en la crítica política o la dissidència i, per tant, en la llibertat d'expressió de rebuig de la monarquia com a institució.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés