COMPAREIXENÇA AL PARLAMENT

El síndic Barrera demana que la llei d'Aran reculli un nou finançament que millori l'autogovern

Carlos Barrera, Síndic D'aran (Arxiu)
Europa Press
Actualitzat 2/9/2014 15:13:20 CET

BARCELONA, 2 Sep. (EUROPA PRESS) -

El síndic d'Aran, Carlos Barrera, ha demanat aquest dimarts que la nova llei sobre el règim especial de la Val d'Aran reculli un nou sistema de finançament que permeti afermar i millorar les seves cotes d'autogovern.

"Unes competències sense finançament acaben convertint-se en incompetències", ha dit en una compareixença al Parlament, on, durant les pròximes setmanes, compareixeran una quarantena més de persones per abordar la nova norma.

Barrera ha explicat que un grup d'experts de la UB treballa en una proposta sobre com ha de ser el nou finançament d'Aran, mentre que un altre grup de la UAB treballa en un nou sistema electoral.

Sobre el finançament, ha argumentat que seria positiu superar el model actual --pel qual el Consell General es finança a través de convenis anuals amb la Generalitat-- per passar a un sistema que doni "major estabilitat" a les finances araneses i li permeti exercir millor el seu autogovern.

Barrera ha recordat que aquesta nova llei es va comença a impulsar l'any 2009, però pel camí s'ha topat amb diversos obstacles, entre els quals l'avanç electoral de 2012, que va frenar la seva tramitació parlamentària en acabar-se precipitadament la legislatura.

Ha demanat que el seu territori no s'integri en cap futura vegueria, mantenint la "integració singular" amb Catalunya que té ara, i també ha considerat que la nova llei ha d'afermar l'aranès potenciant l'Institut d'Estudis Arenesi com a principal autoritat lingüística independent.

Barrera ha conclòs que la llei ha de satisfer "la voluntat majoritària d'avançar en una major capacitat d'autogovern" que hi ha a la Val d'Aran, i buscarà el màxim consens entre les forces i la societat araneses.

ECONOMIA

El diputat d'ERC Josep Cosconera ha explicat que la norma ha d'incidir en el ple respecte per la cultura, les tradicions i la parla de la zona: el "mateix respecte" que ell voldria que l'Estat demostrés per Catalunya i que, segons ell, no demostra.

La popular Dolors López ha explicat que el seu partit dóna suport a una nova llei perquè existeix un marc legal que l'empara, i considera que entre el que hauria de millorar està que les escoles reflecteixin que la societat aranesa és "trilingüe".

Carina Mejías (C's) ha dit que la llei s'ha de centrar a millorar el desenvolupament econòmic del territori perquè aquesta és la principal preocupació de la gent, i no en "temes històrics o romàntics".

El socialista Òscar Ordeig creu que aquesta norma ha de preveure els recursos necessaris per complir les competències que té assignades el Conselh, però lamenta que l'Estat va en un línia contrària i tracta de "recentralitzar-les".

AUTODETERMINACIÓ

Isabel Vallet (CUP) ha demanat que la llei prevegi el dret d'autodeterminació del poble aranès en tant que "nació sense Estat", i ho considera coherent perquè Catalunya també ho reclama mitjançant la consulta del 9N.

Per a la diputada d'ICV-EUiA Sara Vilà, el procés d'elaboració de la llei ha de comptar més amb la visió de la societat aranesa i no només de les seves institucions, i ha demanat que la llei prevegi a més drets i deures fonamentals.

El diputat de CiU i alcalde de Vielha, Àlex Moga, ha expressat "el ple suport, la plena sensibilitat i ple reconeixement" del seu grup a la voluntat dels aranesos", i ha assenyalat que les dues principals demandes a estudiar són el nou sistema electoral i el nou sistema de finançament.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2018 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.