BARCELONA, 13 oct. (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat, Meritxell Serret, es reunirà dilluns a Madrid amb ambaixadors de països de la UE per parlar sobre l'oficialitat del català a la Unió, trobades que es produiran una setmana abans que el Consell Europeu torni a debatre i voti sobre aquest assumpte.
En una entrevista d'Europa Press, Serret ha concretat que el cap de setmana viatjarà a Brussel·les per continuar "fent més contactes" amb representants de diversos països europeus per abordar l'assumpte, i ha destacat que la delegació del Govern davant la UE també està teixint una xarxa de relacions amb representants dels diferents estats europeus per parlar-ne.
El 19 de setembre els 27 països de la UE van ajornar la decisió sobre la petició espanyola d'oficialitzar l'ús del català, el basc i el gallec a la UE --que ha de ser per unanimitat-- fins que no hi hagi un dictamen jurídic del Consell de la UE sobre les conseqüències de la mesura i una anàlisi de l'impacte econòmic i pràctic de l'aplicació de la iniciativa.
"Estem millorant també tot l'argumentari a partir de les converses que hem anat tenint", ha explicat la consellera, que ha reivindicat que hi ha 10 milions de catalanoparlants, que es tracta d'una llengua oficial, a parer seu, molt estructurada i amb molta capacitat d'actualització terminològica.
CAMPANYA COMUNICATIVA
També ha defensat que es podran aplicar les noves tecnologies d'intel·ligència artificial per a la traducció i la correcció i que Catalunya compta amb "escoles capdavanteres a nivell de formació de traductors i intèrprets", i espera que aquests elements donin solidesa i donin confiança a la proposta.
Serret ha anunciat que el Govern està planificant "llançar una campanya comunicativa en els pròxims dies" a diferents països de la UE per acostar d'una manera empàtica la proposta i que sigui vista com una contribució per fer més fort el projecte europeu i la diversitat cultural, ha detallat la consellera.
Aquesta campanya s'impulsarà en coordinació amb les delegacions del Govern a tots els països de la UE però "no serà homogènia", sinó que variarà la manera en què arribarà i s'expressarà a cada país, ha concretat Serret.
"BONA" INTERLOCUCIÓ AMB EL GOVERN CENTRAL
La consellera catalana ha destacat que el seu departament té una "interlocució oberta i bona" amb el Govern central i que els seus equips parlen i comparteixen informació sobre l'oficialitat del català, i ha subratllat que la Conselleria mira de donar un acompanyament en positiu a la tasca de l'executiu espanyol per aconseguir que prosperi la iniciativa.
Serret ha donat suport a la proposta del Govern central de reformar el Reglament 1 de 1958 que estableix el règim lingüístic de la Unió, perquè Espanya assumeixi el cost del reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials: "A nivell del marc financer, no hi ha d'haver problema", ha afegit.
OFICIAL A NIVELL ESTATAL
La consellera catalana ha reclamat que l'oficialitat a nivell estatal "ha de poder ser una garantia per avançar en aquesta oficialitat a nivell europeu", ja que assegura que no hi ha tantes llengües europees que també siguin oficials a nivell estatal.
A més a més, Serret ha argumentat que el català el parlen 10 milions de persones, "molt per davant d'alguns dels estats que ara estan sent membres i tenen la seva llengua oficial reconeguda".
Ha sostingut que els costos de traducció del conjunt de les institucions suposa un 1% aproximadament del pressupost conjunt de totes les institucions de la UE, segons les seves dades: "És menys de dos euros per habitant. Creiem que sumar el català, el basc i el gallec no suposarà, respecte al que suposen aquestes 24 llengües, un desajustament a nivell pressupostari".
UN ANY A LA CONSELLERIA
Serret ha assegurat que se sent "contenta i orgullosa" de la feina feta durant el primer any com a consellera d'Acció Exterior, després de la sortida de Junts del Govern l'octubre del 2022.
Ha destacat que ha complert objectius com "reconstruir consensos" amb el sector de la cooperació al desenvolupament i els grups parlamentaris, després que amb l'anterior consellera, Victòria Alsina, hi ha hagut desacords en aquest àmbit, ha dit textualment.
"De fet, en el debat de política general del 2022, crec que l'única moció del Govern que no es va aprovar va ser la d'Exteriors per aquest bloqueig", ha retret Serret, que ha afirmat que la bona relació entre el Govern i el sector i les ONG s'ha traduït en un pla director de cooperació 2023-2026 aprovat, segons ella, amb un màxim consens.
