Defensa que l'1-O va ser una "expressió democràtica" però creu que molta gent no es va sentir interpel·lada
BARCELONA, 27 març (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Acció Exterior i Unió Europa de la Generalitat, Meritxell Serret, ha assegurat aquest dilluns que no descarta ser inhabilitada per presumpta desobediència per l'1-O del 2017, per la qual cosa es planteja "noves etapes" sense deixar de fer política.
Així ho ha manifestat en una entrevista a La 2 i a Ràdio 4, recollida per Europa Press, en espera que aquest dimecres acudeixi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a declarar per aquesta qüestió.
Segons Serret, no dona les batalles per perdudes i hi anirà amb la feina feta per part de la seva defensa, però contempla "absolutament" ser inhabilitada tenint en compte els antecedents.
"És un pas que havia d'arribar. Un dia o altre havia d'arribar el judici des que vaig tornar l'11 de març del 2021. Ho afronto amb la consciència molt tranquil·la", ha destacat l'exconsellera d'Agricultura, RamaderIa, Pesca i Alimentació el 2017.
Malgrat plantejar-se "noves etapes" si és inhabilitada, ha recalcat que continuarà defensat el seu projecte polític perquè, segons el seu parer, la política es pot fer de moltes maneres i des de molts àmbits.
Quan li han preguntat si el govern que presidia Carles Puigdemont va desobeir amb l'1-O, Serret ha destacat que el que va fer va ser "obeir un mandat democràtic".
"Hi havia un resultat de les urnes amb majoria parlamentària i un mandat del Parlament per organitzar un referèndum, que a més, i segons el Codi Penal, no és cap crim", ha apuntat.
Respecte a les declaracions de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en les quals afirmava que l'1-O no va tenir prou legitimitat interna, les ha emmarcat en els debats i l'anàlisi que el partit ha fet sobre aquest assumpte.
Per Serret, l'1-O va ser "una expressió democràtica absoluta, i com a expressió democràtica té tot aquest valor", però considera que hi va haver molta gent que no es va sentir interpel·lada i, per això, ha cridat a continuar treballant per solucionar el conflicte català a través de la política.
Així, ha reivindicat la via política d'ERC davant "la crítica per la crítica i el 'no' pel 'no" a banda d'instruments com la taula de diàleg amb el Govern espanyol.
VIATGE
També ha lamentat les crítiques de Junts al viatge que va fer amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a Llatinoamèrica, a les quals ha restat importància: "Són intents de fer polèmiques interessades per motius i interessos partidistes, però no tenen res a veure ni amb la vocació de posar en valor l'acció exterior del Govern ni amb un reconeixement d'allò que realment hi ha".
"El viatge va ser molt positiu", ha recalcat la consellera, després d'assegurar que la presència o absència d'ambaixadors no ha condicionat les reunions que es van fer.
PEGASUS
Sobre la visita d'una comissió d'eurodiputats que investiguen l'ús del programari Pegasus, veu positives les conclusions que en van treure perquè, segons el seu parer, van en la línia d'allò que demanaven sobre demanar una protecció més gran i garanties per a les víctimes, i que s'avanci en una regulació europea i internacional que posi límits a aquests programes d'espionatge.
Ha defensat Aragonès després que la presidenta de Junts, Laura Borràs, el va acusar de tenir un "comportament indigne" en la comissió del cas Pegasus --com va avançar Europa Press-- per no rebatre l'exministre d'Interior i eurodiputat del PP Juan Ignacio Zoido quan va justificar l'espionatge a Puigdemont i a membres dels CDR.
"Jo, que hi era present, l'única cosa que puc dir és que la intervenció del president va ser molt digna, molt clara, molt valenta. Va deixar molt clar que hi havia hagut vulneracions flagrants i que no hi havia ningú que hagués pogut donar cap explicació ni cap base que justifiqués aquest espionatge", ha destacat.
