BARCELONA, 17 oct. (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Acció Exterior de la Generalitat, Meritxell Serret, ha assegurat aquest dilluns que l'obertura d'una delegació del Govern a Israel és un escenari "que no està del tot consolidat": ha explicat que es va plantejar amb la fins la setmana passada consellera, Victòria Alsina, però que després es va aturar i que la prioritat ara és consolidar la xarxa de delegacions.
Preguntada en una entrevista de La 2 i Ràdio 4, recollida per Europa Press, sobre si a la Franja de Gaza es respecten els drets humans per part d'Israel, ha assenyalat que el govern de Pere Aragonès no ha adoptat una "posició concreta" sobre aquest assumpte i ha sostingut que en una zona de conflicte armat es produeixen situacions que posen en risc els drets humans.
Ha assegurat que, precisament per aquest motiu, el Govern prioritza la cooperació per contribuir a la defensa dels drets humans i, sobre la resolució del Parlament que va assenyalar unes pràctiques d'apartheid a Palestina, ha assenyalat que el Govern respecta les iniciatives de la cambra "al 100%" i ha descartat valorar les crítiques que va fer Alsina sobre aquesta resolució.
PRESSUPOSTOS I DESJUDICIALITZACIÓ
Quant als comptes del 2023, ha insistit que el Govern prioritza Junts, ERC i els comuns per tirar-los endavant i ha descartat en aquest moment pactar-los amb el PSC perquè defensen projectes diferents i "en el conflicte polític estan a la taula de negociació asseguts amb el PSOE".
Serret no ha descartat una pròrroga pressupostària tot i que la seva voluntat és aprovar els comptes: "No es pot descartar mai al 100% l'escenari d'una pròrroga", i ha destacat que preveuen mantenir la coherència de les línies generals de l'exconseller Jaume Giró, sense rebutjar retocs per facilitar el suport de més grups parlamentaris.
Ha afirmat que la negociació dels pressupostos catalans, la dels generals de l'Estat (PGE) i la taula de diàleg són tres escenaris diferents: "Poden anar enllaçats o no. Per nosaltres és prioritari, i gairebé el més important, com avança aquesta taula de negociació", en què treballaran per aconseguir avenços i en la desjudicialització i, a partir d'això, valoraran com avancen altres assumptes com els PGE.
VIATGE A BRUSSEL·LES
Serret ha avançat que aquesta setmana es desplaçarà a Brussel·les juntament amb Aragonès, en un viatge en el qual preveuen mantenir trobades amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, amb qui tractaran l'ús d'eines d'espionatge com Pegasus, i amb el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, per abordar mesures de sobirania energètica i la producció del xip europeu.
Ha explicat que en aquest moment no figura en la seva agenda a Bèlgica reunir-se amb l'expresident de la Generalitat i líder del Consell de la República (CdRep) Carles Puigdemont, i ha descartat valorar les declaracions d'Antoni Castellà (CdRep) en què la va acusar de faltar a la veritat quan va assenyalar que hi havia un acord amb Junts per reformar el CdRep i no es va complir.
Després que Castellà va assegurar que va ser ERC qui va vetar un acord per a la reforma, Serret ha replicat que ella es va limitar a constatar que no s'ha arribat a un acord, i ha afegit que no preveu coordinar l'acció de la seva conselleria amb la del CdRep: "A nivell internacional volem guanyar credibilitat i reputació, i qui té la legitimitat és la institució, la Generalitat".
GOVERN "INDEPENDENTISTA"
Serret ha assegurat que no s'esperava que Aragonès la proposés per al càrrec i que ho va rebre com una grata sorpresa, i ha dit que treballa en la seva defensa de cara al judici que té pendent per presumpta desobediència per l'1-O: "Veurem com evoluciona l'ombra de repressió sobre mi. Falten molts passos i la qüestió ara és treballar" a la Conselleria.
Preguntada per si reconeix la legalitat espanyola i per si la desobeiria, Serret ha respost que "ara en cap cas hi ha un escenari com el del 2017; hi ha un govern fort, cohesionat" que vol respondre a les necessitats dels catalans davant la crisi i està compromès amb la negociació per resoldre el conflicte, en les seves paraules.
Ha defensat que el Govern és "marcadament independentista, amb un president independentista, republicà i d'esquerres" i que la vocació de l'executiu és representar el 80% dels catalans, i ha descartat posicionar-se sobre si tots els consellers són o no independentistes --es veurà quan es pugui votar, segons ella--.
