MADRID 28 febr. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra ha defensat que va sol·licitar diverses vegades canviar l'equip directiu de la caixa, si bé les seves propostes van ser rebutjades dues vegades per la Generalitat de Catalunya i el Banc d'Espanya.
Durant la seva intervenció en la comissió del Congrés que investiga la crisi i el programa d'assistència financera, Serra ha explicat que va comunicar a l'entitat fundadora de la caixa, a la Generalitat i al Banc d'Espanya tres cops la conveniència d'iniciar un "canvi de rumb" i nomenar un nou equip directiu.
Serra ha apuntat que ho va proposar per primera vegada la tardor del 2006 a l'entitat fundadora i a la Generalitat, no en previsió d'una possible crisi, si no pel fet que "diversos elements, com el cost d'obtenció dels fons necessaris per a l'expansió o l'estructura de l'instrument immobiliari, eren insostenibles a mitjà termini".
"Basant-se en els bons resultats i també en les dificultats de dur a terme aquests canvis amb el consens necessari, aquestes institucions van considerar més convenient esperar i intentar que fos el director qui corregís el rumb de la caixa", ha dit, i ha afegit que el Banc d'Espanya estava fent una inspecció i "era prudent esperar els seus resultats abans de prendre decisions".
EL BANC D'ESPANYA TEMIA MALMETRE LA CONFIANÇA EN EL SECTOR
Més tard, el febrer del 2007, en una reunió amb el Banc d'Espanya, Serra va exposar que "la millor solució era anar desmuntant Procam" i que "el resultat de la inspecció justificava un canvi de rumb de la caixa i del seu equip directiu".
"No va ser aquest el criteri del Banc, que va insistir a mantenir el director i va sostenir que era suficient complir amb les recomanacions que el Banc havia efectuat", ha relatat Serra, que ha justificat la decisió de la institució en què "pesava la preocupació de les conseqüències per al sistema d'un possible conflicte en una de les caixes espanyoles i també els seus efectes sobre la confiança en el sector".
"En no comptar amb el consens del Banc d'Espanya, vaig desistir", ha explicat l'expresident de Caixa Catalunya que, no obstant això, l'estiu del 2007 va comunicar a l'entitat fundadora de la caixa la necessitat d'un "canvi de rumb" i la seva decisió de deixar la presidència "per motius personals" a final d'any si no es produïa aquest canvi.
Serra ha assenyalat que només en aquell moment va obtenir l'aprovació de l'entitat fundadora i de la Generalitat, "a condició de trobar un successor adequat" i "que l'operació es produís amb absolut consens en el si dels òrgans de govern".
En conseqüència, al final d'aquell any es va nomenar Adolf Todó com a director de l'entitat, a qui esperava una tasca "molt àrdua", ha explicat qui va ser president de la caixa entre el març del 2005 i el novembre del 2010.
Serra ha defensat que, quan va arribar a la caixa, reconèixer les seves febleses i fortaleses "va requerir temps i tenacitat", si bé va ser coneixent "a poc a poc" que el rendiment de les activitats exclusivament financeres pròpies de l'entitat "era escàs" i que "les inversions en el sector immobiliari eren excessives".
"En absolut vaig trobar cap il·legalitat o pràctica no ajustada a dret", ha dit.
L'expresident de Caixa Catalunya ha assenyalat que, juntament amb Todó i el Servei d'Estudis de la caixa, va proposar la creació d'un banc de sòl i immobles per retirar del mercat l'excés d'oferta de patrimoni immobiliari, si bé "les autoritats van optar per la creació del Frob".
ESFORÇ INSUFICIENT
Serra ha valorat que, malgrat les moltes mesures preses en relació amb la reforma, la regulació i la supervisió bancària, en veure els nivells d'atur i benestar de les famílies "és oportú preguntar-se si l'esforç ha estat suficient".
"Per a això hauríem d'estar segurs que el sector financer està al servei de l'economia i no a l'inrevés, perquè una de les més greus conseqüències de la crisi ha estat l'augment de la desigualtat", ha apuntat.
En la seva opinió, a dia d'avui és clar que "hauria estat convenient refredar l'economia espanyola des d'anys abans de la crisi, i mirar de reduir el ritme d'expansió del crèdit", si bé en aquell moment es vivia "un període tan llarg de creixement continuat que, semblava, seria permanent".
"Crèiem estar més ben preparats que altres països europeus, ateses les mesures regulatòries. Aquestes mesures eren dics més que suficients per a la mala mar d'una crisi convencional, però el que es va produir, sobretot en la recaiguda del 2011, no va ser mala mar, sinó un gran tsunami pel qual no valien aquests ni majors nivells de protecció", ha assenyalat.
