BARCELONA, 29 jul. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de Caixa Catalunya Antoni Serra Ramoneda, que va ostentar aquest càrrec del 1984 al 2005, ha negat haver tingut funcions executives durant els seus 20 anys de mandat, i les ha traslladat a l'exdirector Josep Maria Loza, ja que les seves eren merament supervisores.
"En estricte compliment de la legislació, el president no és un càrrec executiu, és un membre més del consell i el consell té funcions supervisores. El director és qui té la funció executiva", ha assegurat.
Així ho ha explicat aquest dilluns en una compareixença parlamentària sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors.
"L'executiu el que ha de fer és proposar operacions, el consell les examina i els dóna llum verda o no. Si dóna llum verda, l'execució va a càrrec del director", ha afegit Serra Ramoneda.
Ha admès haver tingut un "paper determinant" en el nomenament de Pisa, al qual va proposar per ser un coneixedor a fons de l'entitat --va treballar 36 anys en ella--, els tecnicismes i la normativa, i ha negat haver pactat amb l'exdirectiu la seva indemnització.
Serra Ramoneda ha ironitzat que després de deixar l'entitat, el que ha dit que li va ser insinuat per l'expresident de la Generalitat Josep Montilla, no ha rebut cap tipus d'indemnització, si bé "es va parlar de pagar al president 600.000 euros".
RISC IMMOBILIARI
Ha considerat que "el sistema legal espanyol porta a les entitats financeres a dedicar-se al immobiliari" perquè un director d'oficina té la seguretat que quan concedeix un crèdit hipotecari no perdrà els diners, ja que sempre podrà recuperar l'immoble.
Ha apuntat que si aquesta estratègia immobiliària, que li posava nerviós des del punt de vista social, segons ha dit, s'hagués frenat a temps, l'entitat potser també hagués necessitat ajudes per sobreviure, però no les actuals: "Havia d'haver estat més vehement en la reducció de la inversió immobiliària".
"La culpa de tot el que ha passat la té tot el món. Els reguladors eren els que teòricament havien de vigilar i evitar les degradacions que se n'anaven produint, i no van tenir ànim suficient per imposar això. Ha estat un campi qui pugui", ha afirmat.
Ha assenyalat que Caixa Catalunya no va aixecar el peu de l'accelerador quan devia, i malgrat la crisi va continuar creixent i avançant en el seu pla d'expansió: el nombre d'oficines va passar de 1004 el 2004 a 1.203 el 2008, el personal va pujar de 6.009 persones a 7.094 i els crèdits amb garantia real al sector van passar de 16.698 milions a 22.012.
"En comptes d'aixecar el peu de l'accelerador, seguim i la inèrcia ens va portar als problemes del 2008. Les xifres ho posen de manifest", ha assegurat, i ha afegit que juntament amb l'exdirector Pisa van convenir que calia tenir certes reserves, com eren les participacions a Abertis, Ascat, Repsol o Gas Natural.
Sobre la compra de MNA, ha assenyalat que ha estat una "espifiada al gran" en què tant de bo no s'hagués vist implicada l'entitat, i ha qualificat de plaga les auditores de nom estranger que van emetre informes sobre l'asseguradora amb un preu que no era el que valia, segons ha dit.
