Actualitzat 17/12/2013 21:53

Serra (Caixa Girona) troba preocupant que es toleraven pràctiques "poc ortodoxes"

Afirma que la fusió amb La Caixa va ser "la millor opció"

El expresidente de Caixa Girona Manel Serra
EUROPA PRESS

BARCELONA, 28 oct. (EUROPA PRESS) -

L'expresident de Caixa Girona Manel Serra ha qualificat aquest dilluns de preocupant que a l'entitat fossin "conegudes i tolerades algunes pràctiques poc ortodoxes" que es van donar abans del seu accés a la presidència, que va ocupar entre 2009 i 2010.

A la comissió d'investigació del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors, ha respost així davant de preguntes dels diputats sobre les investigacions al president que el va precedir --Arcadi Calzada-- relacionades amb compravenda i exposicions d'obres d'art i que han estat arxivades.

"Es va arxivar perquè ja no es produïen les pràctiques perquè el president ja no hi era", ha sostingut, i ha afirmat que hi havia indicis que hi havia hagut coses que no es van fer del tot bé, i que tot el món sabia, malgrat que la llei de caixes era clara en la prohibició que directius de l'entitat poguessin ser alhora proveïdors de productes o serveis.

FUSIÓ

Serra ha afirmat que el pas del temps ha confirmat que la fusió amb La Caixa va ser "la millor opció" perquè es va mantenir l'ocupació i l'obra social i no va requerir ajudes públiques.

Ha opinat que s'ha constatat que no hi havia un problema de dimensió de les caixes que se solucionava amb fusions per guanyar mida i economies d'escala, sinó que era un problema de "solvència en escenaris adversos".

"Crec que Caixa Girona sola no hagués pogut continuar", ha afegit, i ha situat l'origen de la crisi en la desregulació del sistema financer internacional iniciada als anys 80, perquè s'ha mostrat de l'opinió que els mercats són imperfectes i no s'autoregulen.

Ha explicat que la seva retribució va ser d'una mitjana de 4.500 euros mensuals nets, incloent dietes, en el seu mandat entre 2009 i 2010, sense indemnització addicional ni pla de pensions, que cap conseller de llavors en tenia, i en un període en el qual la direcció es va reduir el sou a la meitat.

Contingut patrocinat