SANTANDER, 28 oct. (EUROPA PRESS) -
El ministre de Foment, Iñigo de la Serna, ha defensat l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya per restablir la "normalitat institucional" i la "democràcia" en aquesta Comunitat, després que el Parlament proclamés ahir la independència.
"Estàvem obligats a fer-ho", ha assegurat el dirigent del PP, que també ha destacat que amb aquesta mesura i la posterior convocatòria d'eleccions en aquesta autonomia, el proper 21 de desembre, s'aconsegueix "donar la veu als catalans".
El fins ara president de la Generalitat, Carles Puigdemont, "va tenir l'oportunitat de donar la veu als catalans perquè poguessin triar, d'atorgar-los aquest dret a decidir, però no ho va fer", ha apuntat De la Serna, per contrastar la seva actitud amb la del president del Govern central, Mariano Rajoy, que "en el minut en què ha tingut l'oportunitat de fer-ho, ho ha fet".
Així ho ha comparat el ministre aquest dissabte a Santander, on ha visitat les naus de Gamazo destinades a la Fundació Enaire i on ha aprofitat per ressaltar l'actuació de l'Estat i el "compromís" de Rajoy per "retornar el Govern de Catalunya a la legalitat", una cosa que "s'ha complert íntegrament". Per això, De la Serna creu que "podem estar tots raonablement satisfets" perquè s'ha "corregit" una situació que era "insostenible".
APLICACIÓ EXCEPCIONAL, TRANSITÒRIA I BREU
De totes maneres, De la Serna ha precisat que l'article 155 s'aplicarà de manera "excepcional i transitòria", de manera que la conjuntura actual serà "breu". De fet, l'objectiu és que aquesta situació "acabi al més aviat possible", com reflecteix precisament la convocatòria de comicis el 21D, la qual cosa també "ratifica" la intenció de l'Executiu del PP d'actuar "amb normalitat", això és, de restablir les normes de convivència a Catalunya i donar l'oportunitat als seus habitants que puguin "expressar-se lliurement".
En aquest punt, el titular de Foment ha assegurat que les eleccions convocades són "plenament democràtiques", perquè si bé els dirigents catalans han estat cessats dels seus càrrecs, el Govern central garantirà que les votacions siguin "lliures" i es desenvolupin conforme a les normes i legalitat vigent.
Així, els fins ara màxims representants del Govern --destituïts pel Govern central, que també va dissoldre el Parlament-- hauran de decidir si seguiran "ancorats" en la postura "radical i extremista" i "mantenir-se en aquesta legalitat a part que han intentat crear", però que no ha estat possible gràcies al "bloc constitucionalista", ha valorat De la Serna.
GARANTEIX PRESTACIÓ DE SERVEIS PÚBLICS
El ministre, que ha reconegut que el dia d'ahir va ser "realment dur" i "difícil", a més de "trist" per "tots", creu no obstant això que el Govern de Rajoy "ha estat a l'alçada", encara que ha reconegut que "queda feina per fer".
De totes maneres, i segons el seu judici, l'important ara és poder "mirar al futur amb optimisme" i que no es tornin a produir situacions com la de Catalunya, per decisions "caòtiques" i "sense cap tipus de justificació" adoptades per "uns pocs, una minoria radical i extremista" que ha "conduït" als polítics del Govern a portar al seu torn a la societat al punt viscut.
RESPONSABILITAT I NORMALITAT PER GARANTIR SERVEIS PÚBLICS
Davant això, el ministre ha assegurat que l'Executiu de la Nació actuarà "amb responsabilitat", com demostren --ha dit-- les primeres decisions preses, però també "amb normalitat", treballant de forma "senzilla" i "escoltant" als ciutadans i funcionaris, para entre altres coses garantir la prestació dels serveis públics a Catalunya.
En aquest sentit, confia que aquesta "minoria de radicals extremistes" no provin d'evitar aquest últim extrem. "Seria impensable que el que pretenguin és fer encara més mal a la societat catalana i als catalans dificultant la prestació d'aquests serveis públics".
LAMENTA LA TROBADA DE REVILLA AMB IGLESIAS
Finalment, el ministre i exalcalde de Santander ha aprofitat la seva presència a la capital de Cantàbria per, a més d'agrair a altres formacions polítiques que hagin "estat a l'alçada" i hagin recolzat a l'Estat --el Senat va confirmar l'aplicació de l'article amb el 80% dels vots--, lamentar la trobada entre el president regional, el regionalista Miguel Ángel Revilla, amb el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, al que va rebre a la seu del Govern aprofitant la seva presència a la ciutat per un acte del partit morat.
Sense citar expressament a cap dels dos líders, De la Serna sí ha lamentat haver de "veure com algun responsable s'abraçava" a "aquells que no volien que es restablís, amb les armes que ens dóna la Constitució Espanyola, la normalitat", i a més -ha recalcat- en un dia "tan important per la nostra Història" -"probablement el més difícil de la història recent" ja que "existia un risc per la democràcia", ha postil·lat-.
"No és raonable", ha considerat el dirigent del PP, i més perquè ahir "era un moment per demostrar moltes coses", però "no precisament per compartir moments" amb "neoindpendentistes" -ha dit- que "no estan d'acord" amb l'aplicació d'articles contemplats a la Constitució.
"Els de Cantàbria no ens sentim molt representats pel que va succeir ahir, máxime si el responsable --ha dit el ministre en al·lusió, encara que novament sense citar-lo, al president de Cantàbria-- va atribuir dos culpables a la situació" a Catalunya.
"I un d'ells era el Govern Espanya, que l'única cosa que ha volgut en tot moment és ajudar al fet que les coses tornessin per la cia de la que mai havien d'haver sortit", ha conclòs Iñigo de la Serna.
