Veu "molt factible que algun país" entri en els propers cinc anys a formar part de la UE
BARCELONA, 25 març (EUROPA PRESS) -
El cap de l'Oficina del Parlament Europeu (PE) a Barcelona, Sergi Barrera, ha assegurat que la prioritat de l'Oficina pels propers cinc anys hauran de ser els centres educatius i fer "pedagogia democràtica", ja que considera que és molt important el primer vot.
En una entrevista d'Europa Press amb motiu del 25 aniversari de l'obertura de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, que es se celebra aquest dilluns, Barrera ha destacat que les activitats amb centres educatius permeten territorializar les activitats de l'Oficina del PE, i ha insistit: "Si la primera vegada que votes pots generar aquesta dinàmica de vot, segurament en les properes convocatòries aniràs a votar".
A més, ha explicat que la Mesa del Parlament Europeu ha decidit duplicar el nombre de centres educatius que participen en el programa 'Escoles Ambaixadores' --actualment a Espanya hi ha més de 100, 14 d'elles a Catalunya-- i també està prevista la creació en aquesta legislatura a Madrid i a Barcelona de centres Europa Experience, de cara a oferir tallers interactius sobre la UE.
En preguntar-li per la polarització política dels joves, Barrera ha insistit en la importància de fer pedagogia sobre com informar-se i no caure en les 'fake news', i ha apuntat que els grups polítics "més extrems al PE, són els que acumulen més seguidors a TikTok", per la qual cosa veu amb bons ulls que l'Eurocambra hagi obert un perfil en aquesta xarxa social per apropar-se més al públic jove.
CATALANES I EUROPEES
Preguntat per si l'avançament electoral de les catalanes podria tenir efecte en les europees, el cap de l'Oficina de l'Eurocambra ha assegurat que hi haurà dos debats diferents: "Hi haurà temes catalans que ja es tractaran abans i llavors es podran tractar en les europees els temes que es decidiran a nivell europeu".
Sobre la mobilització dels votants, Barrera ha sostingut que "el fet que hi hagi més o menys urnes tampoc deuria afectar", i ha assenyalat que en altres països també es solaparan els comicis europeus amb altres eleccions, després del qual ha reconegut que la participació ha estat més elevada a Espanya quan les europees han coincidit amb municipals.
Ha afirmat que la guerra d'Ucraïna i les polítiques de seguretat seran temes centrals de cara al 9J, encara que ha recordat que la política exterior i de defensa és competència dels Estats membres, però ha afegit: "Aquesta ha estat la legislatura de la presa de consciència que hi ha problemes que s'han de resoldre a nivell europeu, que hi ha problemes globals que un país només no pot afrontar".
Barrera considera que la UE haurà de decidir quin rol vol tenir en quant a la seva autonomia estratègica a nivell militar "independentment del que passi en les eleccions dels Estats Units", en al·lusió a una possible victòria de l'expresident nord-americà Donald Trump, i considera que els 27 no haurien d'esperar al resultat d'aquests comicis per prendre decisions.
AMPLIACIÓ DE LA UE
Barrera ha sostingut que l'ampliació de la Unió Europea també serà un dels temes principals de la propera legislatura, i ha recordat que aquest és "el període més llarg de la història sense cap tipus d'ampliació" de la UE i que alguns països candidats porten 15 anys esperant.
"Jo crec que en els propers cinc anys és molt factible que algun país entri", ha assegurat, encara que ha assenyalat que és impossible posar dates a l'ampliació, i ha afegit que serà gradual, al contrari del que va ocórrer en la del 2004, en la qual van entrar 10 països de cop.
També ha sostingut que l'ampliació haurà d'anar de la mà de la modificació de la mateixa UE, que haurà d'adaptar-se a "certes maneres de funcionar", en ser preguntat per si amb l'ampliació es modificarà la metodologia de presa de decisions per unanimitat al Consell de la UE.
EL CATALÀ A LA UE
Sobre l'oficialitat del català a la UE, Barrera ha assegurat que la via del Consell de la UE és complicada, perquè s'ha de decidir per unanimitat: "Això és difícil per diverses raons, perquè aquí ho entenem, però potser a altres països no ho entenen", encara que ha recordat que la presidència belga ho ha mantingut a l'ordre del dia de les reunions.
Ha detallat que l'altre camí seria l'aprovació al Parlament Europeu com a llengua de treball, però considera que l'Eurocambra esperarà a veure com es pronuncia el Consell de la UE, i ha recordat que fa anys el Govern central de José Luis Rodríguez Zapatero ho va intentar i l'Eurocambra ho va rebutjar "per un vot".
Preguntat per si l'Oficina del PE a Barcelona rebria a l'expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, en cas que torni a Espanya, Barrera ha respost que no reben a europarlamentaris sinó que fan activitats amb ells: "Tots els que vulguin venir, evidentment estarem encantats de poder fer activitats, ja sigui amb Puigdemont o amb qui sigui".
