El 65,4% creu que el topall als lloguers no tindrà efectes positius en el mercat
BARCELONA, 27 març (EUROPA PRESS) -
Els economistes catalans han expressat l'opinió "gairebé unànime que la sequera afectarà de manera substancial" l'evolució de l'economia catalana el 2024, segons l''Enquesta de situació econòmica - Hivern 2024' elaborada pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC).
El director tècnic de la iniciativa, Xavier Segura, ha subratllat que el 95,3% dels professionals enquestats --un total de 649-- creu que tindrà un impacte: el 57% ha sostingut que serà molt elevat i el 38,3% que ho serà poc, ha detallat en una roda de premsa aquest dimecres al costat del degà de l'entitat, Carles Puig de Travy.
Així, la sequera és el principal problema de l'economia catalana avui dia pel 42,7% dels participants (respecte al 28,9% que va distingir la qüestió a la tardor), seguida pel dèficit fiscal (41,4%) i la situació política (30,6%), si bé el CEC va fer l'enquesta abans de la convocatòria electoral.
Un 27,4% ha destacat la inflació i els costos de producció, respecte al 44,3% que ho va fer a la tardor, cosa que Segura ha atribuït a la millora de l'indicador i a una "expectativa de més control respecte a aquesta variable".
Preguntats per la situació actual de l'economia, un 42,7% ha sostingut que està "igual que fa un any", un 28,3% que ha millorat i un 27,4% que ha empitjorat: situen el seu índex de confiança en el 5,32, respecte al 5,38 atorgat en l'edició anterior de l'enquesta, i en el 5,27 per a l'economia espanyola, superior al 5,24 de tardor.
MESURES CONTRA LA SEQUERA
Els economistes han augurat que les mesures per fer front a la sequera accentuaran les "tensions" en el sector agroalimentari (78,8%), iniciaran un conflicte entre els sectors econòmics sobre els usos de l'aigua --entre els quals han destacat el primari, l'industrial i el turisme-- (69,6%) i que potenciaran la inversió en sistemes tècnics de reciclatge i de reutilització de l'aigua (55,1%).
En aquesta línia, han considerat que les mesures "més convenients" a mitjà termini són la inversió en dessalinitzadores i regeneració de l'aigua (71,9%), la reparació de canonades (67%) i la millora de l'eficiència del regadiu (40,6%), mentre que situen la connexió de l'Ebre amb l'àrea metropolitana de Barcelona en el cinquè lloc, una iniciativa destacada pel 34,1% dels enquestats.
Respecte a les polítiques ja impulsades per la Generalitat, el 43,5% ha destacat com la més convenient les restriccions en l'ús recreatiu de l'aigua, el 41,3% la prohibició d'omplir piscines i el 37,8% la prohibició de reg de jardins i zones verdes.
VOLUNTAT POLÍTICA EN HABITATGE
El 65,4% dels economistes han considerat que el topall als lloguers no tindrà efectes positius en la pressió al mercat d'habitatge de les zones tensionades --el 32,5% creu que "no ajudarà", mentre que el 32,9% ha augurat efectes negatius--, mentre que el 28,3% creu que sí que serà positiu i el 3,1% que serà molt favorable.
Puig de Travy ha lamentat que "el problema principal és la conscienciació política, la voluntat política" i ha criticat la inversió pública en habitatge tant de l'Estat com a les comunitats autònomes, que veu inferior a la dels països de l'entorn.
També ha defensat que "la regulació és un mitjà, però l'important és la col·laboració públic-privada", per la qual cosa ha demanat consultar el sector.
Ha convingut que "el topall baixarà el preu del lloguer, això ho sap tothom", però ha advertit de les conseqüències que pot implicar: ha alertat de la disminució de l'oferta i de l'augment dels lloguers més baixos.
