En el cas del rei emrit, li van notificar la investigació al novembre i s'analitza si pot afectar la seva declaració
MADRID, 11 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem va establir en una sentncia que va dictar el febrer del 2019 que el fet que el fiscal notifiqui que hi ha una investigació, malgrat que no ni hagi una querella per delictes contra Hisenda, produeix l'efecte de "bloqueig automtic" de la regularització tributria que ha presentat de manera voluntria el contribuent per evitar ser condemnat.
Ho va fer en una sentncia que va afectar un empresari gallec en relació amb l'impost de societats, que va regularitzar uns dies abans d'assistir a una citació a la Fiscalia, per la qual cosa ja sabia que se l'investigava.
Aquesta sentncia, el ponent de la qual va ser el magistrat Antonio del Moral, pot servir de precedent per al cas del rei emrit, a qui la Fiscalia del Tribunal Suprem va notificar formalment el passat mes de novembre les diligncies d'investigació sobre possibles delictes derivats de l'ús de targetes bancries amb fons opacs.
Tot i aix, altres fonts de l'alt tribunal apunten que malgrat que hi hagi aquesta doctrina en aquests casos acostuma a prevaldre la denúncia o querella, que en el cas de Joan Carles I no s'ha produt. La qüestió, en tot cas, s'ha de sotmetre a debat jurídic.
Així mateix, el fet que s'hagi informat la defensa de Joan Carles I, segons confirmen a Europa Press algunes fonts del ministeri públic, el valorar l'equip que lidera el fiscal de sala, Juan Ignacio Campos, per determinar la validesa de la declaració voluntria que es va publicar dimecres a l'autoritat tributria, en la qual l'exmonarca ha abonat un total de 678.393,72 euros per tots els impostos que no va pagar durant els exercicis fiscals després que abdiqués el juny del 2014.
La importncia d'aquesta notificació deriva de l'article 305.4 del Codi Penal, que diu expressament que es considera que la situació tributria s'ha regularitzat quan s'ha reconegut i pagat el deute tributari, "abans que el ministeri fiscal, l'advocat de l'Estat o el representant processal de l'Administració autonmica, foral o local, interposi una querella o denúncia, o abans que el ministeri fiscal o el jutge d'instrucció duguin a terme actuacions que li permetin tenir coneixement formal que s'han iniciat diligncies".
Encara no s'ha presentat cap querella, tot i que l'última part de l'article, en relació amb "actuacions" que permetin tenir coneixement formal de les diligncies, és l'aspecte que haur de valorar la Fiscalia per donar per bona o no la regularització a l'efecte d'anullar el possible delicte fiscal.
